L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rajoy demana als empresaris que no treguin més empreses de Catalunya sense que se li escapi el riure'

L’empresonament dels Jordis i de part del Govern, la llarga estada del president a Bèlgica, el 155 amb destitució del major dels Mossos… Tota aquesta nova realitat és tan greu que el govern espanyol que l’ha promogut necessita un relat, un discurs. I Rajoy, i el periodisme d’estat que li fa de claca, està intentant imposar aquest discurs d’una Espanya tancada en la seva matriu castellana i on es criminalitza, literalment, l’opció independentista per deixar-la fora no només de la llei, sinó fora de tot. Es tracta de deixar la independència, i fins tot el referèndum, fora del pensament ‘pensable’, del que té lògica, del que és digne. Aconseguir aquesta expulsió del sobiranisme de la normalitat demana un gran aparell d’estat (i l’Estat el té) i un gran cinisme polític (i Rajoy i el seu govern el tenen). Aquí n'hi ha dos exemples (Aquest que sentiran és Rajoy, ahir al vespre a Barcelona, en un sopar de Foment del Treball.):

El creador del decret que va facilitar el trasllat del domicili fiscal de les empreses fora de Catalunya demanant sense ennuegar-se que les empreses tornin.

I també ahir, el seu ministre de Justícia, el reprovat Catalá, respon a un diputat del PDECat sobre les càrregues policials de l’1 d’octubre. No cal ser la persona que va perdre un ull a causa de les pilotes de goma per sentir fàstic per aquesta intervenció del ministre.

En el front judicial, l’exclusió del sobiranisme necessita encaixar els fets en un tipus delictiu. Doncs bé, la jutge de l’Audiència Nacional, la tristament famosa Carmen Lamela (tristament per les presons preventives que ha dictat, sense temps perquè els acusats es preparessin la defensa), ha escrit al seu informe: “La confluència estratègica de totes aquestes activitats, perfectament sincronitzada amb el pla de l’organització criminal, va ser el que va permetre la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i la ulterior declaració d’independència”. “S’estan investigant -diu- els membres d’una organització complexa i heterogènia, en què cadascun compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, contravenint l’ordre constitucional”. I, en efecte, en un requadret de l’organigrama hi sortim tots els que vàrem anar a votar: és el tercer, el que diu “Societat civil”.

És important que entenguem l’esquema amb què l’Estat treballa sobre la reivindicació de dos milions llargs de ciutadans seus: considera que formen part d’una organització criminal o d’una activitat criminal. És possible solucionar res amb aquest punt de partida?

Les conseqüències polítiques i psicològiques d’això són fàcils d’entendre. Es tracta de despullar-nos de qualsevol dignitat, i contra això només s’hi pot oposar la fortalesa de les conviccions i la intel·ligència per triar curosament els espais on contestar.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.