L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Això no va de la nostra seguretat sinó del referèndum'

No es parla de res més que de la polèmica entre ‘El Periódico’ i els Mossos. Heus aquí la meva anàlisi.

El més important de tot són els fets: els fets són que el dia 17 d’agost terroristes reivindicats per l’Estat Islàmic van atemptar a la Rambla i a Cambrils i van deixar 16 morts i 130 ferits.

Els Mossos d’Esquadra han admès que el 25 de maig (gairebé tres mesos abans dels atemptats) van rebre un avís sobre la possibilitat d’un atemptat a la Rambla.

Davant d’això, només hi ha lloc per a una pregunta: els Mossos haurien pogut evitar l’atemptat si haguessin investigat a partir d’aquesta informació? Fins ara, la resposta ha sigut i és que no: no l’haurien pogut evitar per la senzilla raó que l’avís no contenia ni una sola pista. De fet, el mateix avís diu que es tracta d’una “informació sense fonament” de “versemblança desconeguda”.

Continuem amb els fets. Qui va rebre aquest avís? ‘El Periódico’ mateix ho publicava ahir a portada:

“La nota va arribar el mateix dia al CNI (el servei d’espionatge espanyol), la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que després va contactar amb el cos català”. Ho sabien els Mossos, encarregats de la seguretat a Catalunya, però primer ho van saber tres institucions de la seguretat de l’Estat, i cap va considerar que la informació fos rellevant.

Qui va donar l’avís a Espanya? ‘El Periódico’ deia ahir a portada: “L’alerta de la CIA als Mossos”. Però ahir la relació de la CIA amb el document no sortia per enlloc, entre altres coses perquè el que va publicar ‘El Periódico’ era un intent de document, molt mal fet, on la CIA no surt enlloc. De fet, avui explica que l’autor del document és el Centre Nacional de Contraterrorisme dels Estats Units, que recull, entre d’altres, informacions proporcionades per agents de la CIA.

Si la informació no era rellevant i no hauria pogut servir per prevenir els atemptats, per què aquesta insistència d’’El Periódico’? Perquè, anem als fets, una hora després dels atemptats el director d’’El Periódico’, Enric Hernández, va penjar aquest tuit:

Aquesta informació va ser negada tres vegades: per Puigdemont, per Forn i per Trapero. Què és el que van negar? Que la informació vingués de la CIA. La CIA és un servei d’intel·ligència que parla amb serveis d’intel·ligència, i els Mossos no ho són, són una policia. També és un fet que no va ser fins ahir, pressionats per la portada d’’El Periódico’, que el Govern i els Mossos van admetre que tenien un avís (i que no van voler dir de qui, per protegir les fonts).

L’endemà de l’atemptat vaig comentar que un diari és una línia editorial, un punt de vista des d’on s’observa el món. Quin és el punt de vista d’’El Periódico’? El diari va triar dir que els Mossos tenien una informació de la CIA, la qual cosa no pot demostrar (tot i que indirectament podia ser la CIA). El que és més important, però, és que a efectes de l’atemptat no era rellevant, perquè ni un dels cossos que van tenir l’avís no li va donar cap valor.

Avui he sentit al programa de la Mònica Terribas el periodista d’’El Periódico’ Luis Mauri dient que això que ho havia dit la CIA els hi van reconèixer “dos alts membres del govern”, dues persones que seuen a la taula del consell executiu.

Insisteixo, el que com a ciutadans ens interessa és contestar: els Mossos van rebre un avís, no el van investigar i per culpa d’això tenim 16 morts i 130 ferits? La resposta és no.

Aleshores per què n’estem parlant tant? Evidentment, perquè som a 1 de setembre i falta un mes per al referèndum.

Perquè des del 17 d’agost tothom sap què ha passat: que els Mossos van donar una resposta ràpida i contundent a la cèl·lula terrorista i que això els va merèixer la felicitació de tothom, inclòs Rajoy (que ja és incloure!), el reconeixement de la premsa internacional i, molt important, l’afecte i l’estima dels ciutadans, que l’altre dia omplien de flors camionetes dels Mossos i de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La idea que Catalunya havia actuat com un estat ‘de facto’, amb una policia eficaç, que Catalunya es podia protegir a ella mateixa, es va dir amb més o menys entusiasme a tot el món.

Els dies posteriors als atemptats els Mossos van passar de ser la sempre qüestionada policia de Catalunya, dins i fora del país, a ser un cos respectat. I el seu cap, el major Trapero, una mena d’icona pop davant del qual es van abocar rendits elogis.

En què ha quedat convertit, avui, Trapero? Vegin aquestes fotografies de portada:

A ‘El Periódico’, un Trapero amb el cap cot, amoïnat, gairebé penitencial.

A ‘El País’, ell és la cara de la notícia, només ell, i a sota: “L’última icona dels indepes”.

I a ‘El Mundo’, Trapero parlant amb secretisme a la seva cap de premsa mentre ella intenta tapar el micròfon perquè no se’ls senti.

És impossible no llegir aquestes portades, i, en general, la polèmica, com una manera de rebaixar la consideració dels Mossos quan falta un mes per al referèndum.

Que ahir el major dels Mossos hauria pogut estalviar-se les referències directes al director i al coordinador d’’El Periódico’? Potser sí, que l’uniforme demana el doble de contenció. Però mirin, al maig vam entrevistar Trapero en aquest plató, i hi va haver un moment en què va fer autocrítica sobre l’actuació de la Brimo, la Brigada Mòbil dels Mossos, els antidisturbis.

Ho poso com a exemple d’algú capaç de fer autocrítica públicament.

Tota aquesta polèmica no va sobre la nostra seguretat. Si anés sobre la nostra seguretat estaríem discutint sobre com un imam amb antecedents penals, que va complir condemna a la presó, que a Bèlgica no van voler, va poder rentar els cervells d’una dotzena de nanos de Ripoll.

Tota aquesta polèmica és un altre intent d’atacar els Mossos, d’atacar el Govern, d’atacar el referèndum.