L'anàlisi d'Antoni Bassas: "«Amb fugats o empresonats no hi tenim relació» (Soraya)"

Avui el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha dit: “Depenent de quina sigui la durada del conflicte català, la inversió estrangera afectarà d’una manera o una altra el creixement de l’economia catalana i espanyola”.

Hi ha una part de la frase que sempre em crida l’atenció, perquè Oliu no és l’únic que la fa servir: “Depenent de quina sigui la durada del conflicte català...”. A vegades sembla com si els diversos poders de l’Estat, en aquest cas l’Íbex, compressin el marc mental del govern i el periodisme afí: que això és una crisi que ja està pràcticament resolta. Hem empresonat uns delinqüents, hem promulgat el 155, la policia vigila maleters i, sobretot, va parlar el rei, com son pare el 23-F, i ens va salvar del perill, “sin novedad en el Alcázar, mi general”. Per descomptat que hi ha terminis temporals més o menys immediats que poden contribuir a suavitzar la situació: la sortida dels presos, la tornada dels exiliats, la formació del Govern… Però el conflicte català, mentre sigui tractat com si fos un problema d’ordre públic, o més encara, com si més de dos milions de catalans donessin suport a la violència, estarà molt lluny d’acabar-se. I em temo, Sr. Oliu, que al govern espanyol, al PSOE i no diguem a Ciutadans, ja els està bé. No sé què en deu pensar vostè i si el fet que el conflicte pugui anar per llarg el fa patir pel compte de resultats que li toca. Però li asseguro, va, vostè ja ho veu, que al govern espanyol, i més encara, a l’estat espanyol, que vostè, el seu banc, ells i nosaltres ens enfonsem en la misèria li importa un rave sempre que quedi clar que la unitat d’Espanya ni es pregunta. Ni es pregunta en un referèndum.

Aquest matí han entrevistat la vicepresidenta espanyola. Soraya ha negat tenir contactes amb els dirigents sobiranistes. "Amb fugats de la justícia o amb empresonats no hi tenim relació".

De fugats de la justícia no n’hi ha. Els que són a Bèlgica van ser posats ràpidament en llibertat. Espanya no ha activitat l’euroordre perquè sap que Europa no li compra que això sigui rebel·lió. I parlar així de fugats o empresonats quan han rebut milions de vots, quan estan a punt de formar govern a Catalunya després de les eleccions que va convocar Rajoy pel 155 és tornar a fer servir el llenguatge bel·licós, ufà i superb que fa impossible el diàleg de res. Sí, Sr. Oliu, digui als inversors estrangers que a causa de l’actitud de l’actual govern espanyol, de conflicte català n’hi ha per estona, per desgràcia.

Mentrestant, Jordi Sànchez, des de la presó, ha respost una entrevista a l’ARA.

Demana a la gent que no xiuli els diputats d’altres partits. També diu: “No veig cap motiu per a unes noves eleccions. No sé què resoldrien”, i empreny així a una tornada al més semblant possible a la normalitat. Quina diferència entre la dignitat de Sànchez, des de la cel·la de la presó, i l’aspror de Soraya des de la moqueta de la Moncloa.

El conflicte català durarà el que un govern suposadament democràtic tardi a acceptar que mai tindrà normalitat si no converteix el diàleg en una pràctica normal. I, finalment, Jordi Sànchez diu: “Hi ha tres factors que impedeixen caure en el desànim: tinc la consciència ben tranquil·la, rebo mostres d’escalf i estima diàriament i la meva família no se sent avergonyida per la meva estada a la presó”.

Esclar que no, Jordi, la vergonya no és a Estremera ni a Soto del Real.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.