L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els paperots de Margallo i la multa per parlar en català'
"Si les cauteles del govern de Catalunya per fer el referèndum poden sonar a ‘fet i amagar’, el govern espanyol, amb la seva corona, el seu exèrcit i el seu seient al Consell de Seguretat de l’ONU, ha de fer també el seus paperots"
En l’entrevista que diumenge passat la directora Esther Vera li va fer a Oriol Junqueras, el vicepresident del Govern va declarar: “Ho tenim tot a punt per tramitar el referèndum”. En efecte, avui expliquem que el Govern activa el referèndum, que el prepara com si fossin unes eleccions autonòmiques perquè els preparatius no siguin legalment perseguibles, de moment, i que d’aquests treballs se n’encarrega un equip d’alts càrrecs en el qual hi ha, entre d’altres, secretaris generals de conselleries que es reuneixen de forma periòdica. Expliquem avui que són “els que preparen la documentació, valoren imprevistos i pensen en l’endemà del referèndum”. Doncs bé, a aquest grup, i al Govern en general, se’ls ha girat feina aquesta setmana per la senzilla raó que el Parlament ha aprovat els pressupostos. Ara el referèndum ha de començar a concretar-se en decisions polítiques que no només poden ser anul·lades pel govern espanyol, sinó que poden comportar la inhabilitació dels polítics catalans que les firmin. És temps, per tant, de no confondre els desitjos amb la realitat: celebrar un referèndum en aquestes condicions, un referèndum que vagi de legalitat a legalitat i sigui vinculant serà, en el millor dels casos, molt difícil.
Ara bé, la posició del govern espanyol tampoc no és fàcil, i la insistència de la part catalana de voler votar té conseqüències. L’inefable Margallo acaba d’explicar que ha hagut d’anar pel món pidolant declaracions a favor de la unitat d’Espanya a canvi d’una gran quantitat de favors. Sobre això, 1) gràcies per la franquesa, 2) volem saber què li ha costat a Espanya comprar el silenci de la comunitat internacional en relació amb Catalunya, 3) normal, això és el que fan els estats. Ja saben allò que els estats no tenen amics ni enemics, només tenen interessos. Si a Espanya, que em demana un favor, li puc treure alguna cosa, l’hi trec.
O sigui que darrere d’aquesta façana impenetrable del respecte a la llei i que la Unió Europea ens faria fora… res, tothom sap que, si hi ha voluntat política, es troba l’encaix legal de qualsevol solució. I Espanya ha volgut impedir que cap estat tingués interès a encaixar la peça de Catalunya. O sigui, que si les cauteles del govern de Catalunya per fer el referèndum poden sonar a ‘fet i amagar’, el govern espanyol, amb la seva corona, el seu exèrcit i el seu seient al Consell de Seguretat de l’ONU, ha de fer també els seus paperots.
Més encara, sobre la posició espanyola. Dilluns, la presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, deia a la SER que calia una reflexió global sobre què ha fallat perquè una part molt important de Catalunya se’n vulgui anar d’Espanya.
Podríem contestar amb molta ironia a la senyora Cifuentes, perquè potser no cal gaire reflexió per saber que si a un país li proposes un tracte, te l’aprova en referèndum i després, en un despatx, uns magistrats trenquen el tracte, dona, de quedar-te no en tens gaires ganes. I si vol més elements de reflexió tenim mercaderia fresca: Xavier Casanovas, professor de la Politècnica, ha estat multat amb 601 euros per haver parlat en català a la policia espanyola al control de passaports de l’aeroport del Prat. Els fets van passar el 4 de setembre. Els agents justifiquen la sanció dient que Casanovas va destorbar la seva feina adreçant-s’hi en català.
Sancionat per parlar en català a un policia. Com en els temps d’en Franco. Que què ha fallat, senyora Cifuentes? Tot: que em sancionin per per parlar en català a Catalunya a un funcionari encarregat de protegir-me, que pago amb els meus impostos, és el fracàs d’Espanya. Demostra com, en el terreny de la cultura profunda imperant a l’administració, l’estat espanyol és hostil a la idea mateixa de Catalunya.
Però, malgrat tot, una dirigent popular, encara que sigui per marcar perfil propi, es fa la pregunta en nom d’Espanya: “Què hem fet malament?”.
I després hi ha el cas dels socialistes. El PSOE està pensant a proposar de recuperar l’estatut que el TC es va carregar. A bona hora, però es mou.
S’entén que, confrontats amb la contundència de la llei espanyola, la pretensió del referèndum no sembli que sigui guanyadora.
Però l’estat espanyol va més sobrat de Codi Penal que de força moral.