L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El problema no seran les urnes'

Una paraula és avui a totes les portades, també a la de l’ARA: ‘Urnes’. La Generalitat no va poder homologar ahir cap empresa fabricant d’urnes. Se n’havien presentat dues. Una no va presentar tota la documentació que calia i l’altra no acreditava prou solvència econòmica. És una mala notícia per a la Generalitat en el marcador en què es resumeix la política de cada dia. Si hi afegim que encara no està garantit que puguin votar els catalans a l’exterior, el resultat és que dissabte, quan faltaran tres mesos per a l’1 d’octubre, o avui, quan només falten sis dies per a les explicacions de Puigdemont i Junqueras el 4 de juliol, al govern de la Generalitat se li fan evidents els problemes per passar de la intenció a la concreció.

Estar sense urnes a tres mesos de l’1-O fa riure per sota el nas als que no volen ni sentir a parlar del referèndum. A l’altra banda, Puigdemont insisteix que l’1-O hi haurà urnes. Estem frisosos per saber com s’ho farà el Govern, per a les urnes i per a tot, perquè, francament, de recipients per dipositar-hi paperetes amb garanties n’hi ha de moltes menes i no serà aquest el problema principal, sinó la convocatòria mateixa, el cens, la supervisió dels resultats, etc.

Però diguem-ho clar: no estem davant d’un cas d’incompetència del Govern, sinó de la cautela necessària i de la por comprensible de fer un pas en fals per poder celebrar el referèndum davant la persecució judicial de l’Estat, que s’estén sobre empreses fabricants, funcionaris, càrrecs electes i tothom que pugui tenir a veure en l’organització del referèndum, com ara els voluntaris. El fiscal general, José Manuel Maza, quan li van preguntar si s’actuaria contra els voluntaris que col·laborin en el referèndum, va assegurar: “La fiscalia farà complir la llei sense cap tipus de complex ni exacerbació de la nostra actuació”.

Per tant, quina mena d’estat tenim al davant? Fins ara, un estat que no ha volgut escoltar, i des des les inhabilitacions del 9-N diu que no es pot preguntar, fins al punt que ha convertit les urnes en un element subversiu. Això és impresentable en termes democràtics davant una reclamació milionària formulada en pau i amb raons de fons, i, sobretot, és agreujar el problema. Ja els ho va dir el ‘New York Times’: “Rajoy, deixa posar les urnes”. Davant d’això, la Generalitat només té una sortida, arribar tan lluny com pugui en la celebració del referèndum. I tots aquells que creguin que en aquesta partida hi ha en joc alguna cosa més profunda que un simple marcador del dia, que facin seu el desig de votar. Som en un moment excepcional. I els que diuen que per què cal triar entre dues propostes extremes, que recordin que l’Estat no ha fet cap oferta intermèdia.