El jutge no jutjarà la cúpula del Banc d'Espanya en la sortida a borsa de Bankia

MadridEl jutge Fernando Andreu ha decidit exculpar la cúpula del Banc d'Espanya de qualsevol conducta dolosa en la sortida a borsa de Bankia i rebutja totes les diligències proposades per l'acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit que representa l'advocat Andrés Herzog. En la cúpula d'aleshores hi havia el governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, com a persona més destacada, però la possible investigació hauria afectat almenys a set persones més.

Segons assenyala el jutge, "cap sistema de supervisió pot oferir una garantia completa, particularment en el cas que es cometin actes fraudulents de tercers [com podria ser el cas de Bankia], com podrà donar-se en el present cas en què s'haurien presentat uns comptes amb el corresponent aval de l'auditor extern [Deloitte] que no reflectissin fidelment l'estat econòmic financer a l'entitat de la qual es va refrendar la sortida a borsa".

El jutge, doncs, avança en aquesta interlocutòria el que podria ser els pròxims dies la seva interlocutòria de conclusió o transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat de la peça "sortida a borsa de Bankia". El procediment del cas Bankia es divideix en tres peces separades: accions preferents, sortida a borsa de Bankia i targetes Black.

Segons el que es desprèn de la interlocutòria dictada pel jutge, el consell d'administració de Bankia, encapçalat per Rodrigo Rato, seria el presumpte responsable de presentar uns comptes que distorsionaven la realitat del grup BFA-Bankia; així com l'auditor, Deloitte, que va avalar-los. De fet, la Sala del Civil del Tribunal Suprem ja va sentenciar l'engany el febrer passat.

Els administradors de BFA-Bankia estan imputats (investigats, segons la nova terminologia penal), com també ho està l'empresa auditora, Deloitte, i el soci auditor, Francisco Celma.

El jutge assumeix la línia argumental del fiscal Alejandro Luzón, que al seu informe del 10 de novembre rebutjava que els quatre correu electrònics enviats per l'inspector 'de capçalera' del Banc d'Espanya dins el grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, al seu superior, Pedro Comín, a l'abril i el maig del 2011, representin una prova que la comissió executiva de l'entitat havia aprovat la sortida a borsa tot i saber que el projecte no era viable.

Bankia ja era un malalt inviable dos mesos abans de sortir a borsaSobre aquesta inviabilitat, precisament per problemes de comptabilització de crèdits de promotors impagables i la debilitat del compte de resultats del primer trimestre del 2011, l'inspector Casaus alertava que, després de la sortida a borsa, hi hauria una nacionalització o "socialització de les pèrdues", tal com finalment va acabar passant.

El jutge estima que els correus de Casaus reflecteixen "una opinió personal (...) i com ha revelat el transcurs del temps, va esdevenir encertada, si bé (...) no era l'única opinió, ni l'únic criteri, qüestió que resulta intranscendent als efectes jurídico-penals, ja que no és procedent la criminalització de decisions errònies, sinó que allò que és penalment rellevant és si, per la formació de la voluntat dels inversors, es va falsejar la informació que contenien els fulletons d'emissió [de Bankia], enganyant-los, de manera que van patir un detriment patrimonial que, si haguessin conegut la vertadera situació econòmico-financera de l'entitat, no s'hauria produït i en cap moment José Antonio Casaus planteja, ni a nivell de simple sospita, aquesta possibilitat".

El jutge subratlla el "caràcter informal i espontani" dels correus i apunta que el "degut rigor" està als "informes de seguiment" dels inspectors que estaven in situ a l'entitat. Precisament: a la seva declaració davant el jutge el mateix Casaus va explicar com s'elaboren aquestes "informes de seguiment", en concret el d'agost del 2011. En aquest document es deia que els sanejaments del grup BFA-Bankia dels dos anys següents (2012 i 2013) estaven ben coberts.

Davant l'astorament del fiscal Luzón, Casaus va explicar al jutge: "Es una frase molt desafortunada. De fet no estava a la primera edició de l'informe. El que passa és que quan el van revisar els nostres caps ens van demanar que opinéssim sobre aquesta qüestió, sobre els sanejaments estimats que són necessaris. I al final vam arribar a l'acord de dir, bé, doncs mira, d'aquí dos anys, les pèrdues esperades creiem que estan cobertes, i a llarg termini ja ho veurem".

En treure importància als correus, el jutge Andreu rebutja una altra de les peticions de l'acusació popular: que el Banc d'Espanya aporti tots els correus que s'han intercanviat Casaus i l'aleshores "cap del grup", Comín, que avui en dia és el director general adjunt de Supervisió del Banc d'Espanya.

També rebutja una altra de les diligències: la compareixença de l'inspector que es va incorporar el setembre de 2011 com "corresponsable" -juntament amb Casaus- del grup BFA-Bankia. Aquesta diligència apuntava a comptar amb un testimoni clau de la reformulació dels comptes de BFA-Bankia, que va contemplar injectar 22.400 milions d'euros en ajudes públiques directes de capital i de 23.000 milions més en aportacions indirectes.

Les claus

1. Per què el jutge decideix no investigar la cúpula del Banc d'Espanya pel cas Bankia?

Els correus electrònics fets públics el mes passat mostren com l'inspector principal de Bankia, José Antonio Casaus, va advertir abans de la sortida a borsa que l'entitat madrilenya era inviable. De totes maneres, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha decidit no investigar la cúpula del Banc d'Espanya, ja que considera que els correus electrònics tenien un "caràcter i espontani". Segons Andreu, "resulta difícil imaginar" que els dirigents de l'organisme supervisor "es parin a examinar tots i cada un dels correus o dels comentaris que els inspectors fan als seus superiors". Si volien crear un veritable senyal d'alarma, afirma el jutge, els inspectors podrien haver fet servir sistemes oficials com els denominats 'informes de seguiment'.

2. Què més diu el jutge sobre el Banc d'Espanya?

Afirma que no hi ha indicis que mostrin que es va tramar un pla delictiu i assegura que la sortida a borsa es va fer amb la intenció "d'evitar costos per al contribuent".