Com la verificació de dades pot guanyar la lluita contra la desinformació

Segons els verificadors de dades del Washington Post, el president nord-americà, Donald Trump, ha fet més de 13.000 declaracions falses o enganyoses des que va assumir el càrrec. No sorprèn que alguns dubtin que la verificació de dades de les declaracions dels polítics sigui una resposta als problemes d'aquesta era de la desinformació.

Quan polítics i periodistes d'Europa, els Estats Units, l'Àfrica i l'Àsia es van reunir a la Conferència Global sobre Llibertat de Premsa a Londres al juliol, van reconèixer que l'augment de la desinformació ha contribuït en la caiguda de la confiança pública en els polítics i en els mitjans. Però no es van plantejar solucions efectives. Quan l'elit política i empresarial d'Europa es va reunir el mateix mes a la conferència Les Rencontres Économiques d'Aix-en-Provence 2019, ells també van veure poques opcions per aconseguir una confiança renovada.

Però això no vol dir que no n'hi hagi cap. En la nostra qualitat de líders o fundadors d'organitzacions de verificació de dades a l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i Europa, sabem que la nostra feina pot tenir un paper important a l'hora de contrarestar els efectes de la desinformació i recuperar la fe en les fonts fiables. Complir amb aquesta obligació exigeix, primer i principalment, una comprensió integral dels desafiaments a què ens hem de d'enfrontar. La majoria de les gairebé 200 organitzacions de verificació de dades del món operen sobre la presumpció que brindar a la població informació correcta sol convèncer-la i permet corregir una visió falsa.

La major part de la feina acadèmica sobre verificació de dades s'ha dirigit a posar a prova aquesta presumpció. Els resultats són encoratjadors. Tot i que ningú pot dir que brindar a la gent informació correcta sigui una garantia que els receptors modificaran les seves opinions, repetits estudis han demostrat que la verificació de dades ajuda la població a revisar la manera com entén les declaracions, fins i tot quan el resultat contradiu una creença molt sòlida.

Però no n'hi ha prou amb publicar verificacions de dades. Hi ha massa desinformació circulant en línia i en el debat públic per verificar les dades al voltant de cada comentari fals que es fa.

És per això que, més enllà d'identificar i corregir la desinformació important, els verificadors de dades han d'involucrar-se amb els polítics, els mitjans tradicionals, les plataformes de xarxes socials i altres institucions rellevants per reduir-ne l'oferta. Això implica sol·licitar a figures públiques correccions oficials, presentar queixes davant d'organismes normatius i oferir suport a les organitzacions periodístiques. També significa treballar amb companyies tecnològiques per trobar maneres de prevenir la circulació més generalitzada de desinformació, també entre fronteres internacionals.

Alhora, les organitzacions de verificació de dades no haurien de centrar-se exclusivament en combatre la informació falsa, sinó que també haurien d'identificar fonts d'informació fiable i dirigir-hi els seus lectors i seguidors. I hauríem de treballar amb les escoles i altres plataformes educatives per ajudar a ensenyar a la gent a identificar comentaris falsos o enganyosos. Aquesta és l'estratègia que han adoptat les nostres organitzacions, i per més petites i mancades de recursos que siguin, l'impacte ja és visible.

Al gener, Ibrahima Diouf, l'economista encarregat de redactar el programa d'un dels principals partits polítics del Senegal, va explicar a un investigador de la Universitat de Dakar que gràcies a la feina de l'equip d'Africa Check els redactors dels programes de partits polítics prestaven més atenció a la precisió de les xifres. De la mateixa manera, a Sud-àfrica, Febe Potgieter-Gqubule, el gerent general del governant Congrés Nacional Africà, va declarar en una reunió pública que Africa Check "té un paper important" a l'hora de fer responsables els partits polítics i els seus líders. Alguns mesos abans, el servei policial sud-africà va revisar les estadístiques de delictes nacionals després d'una intervenció d'Africa Check, i va admetre que les dades eren pitjors de les que havien publicat inicialment. Reduir l'oferta de desinformació involucrant els que estan en el poder funciona.

A l'Argentina, l'organització de verificació de dades Chequeado ha creat el primer programa del país per ensenyar pensament crític i habilitats d'alfabetització periodística als joves. Aquest esforç per vacunar els joves contra el dany causat per la desinformació es basava en un estudi del 2016 que demostrava un gran salt en la capacitat dels nens en edat escolar a Uganda per distingir entre bona i mala informació sobre la salut després d'haver-los ensenyat habilitats similars.

Una verificació de dades efectiva requereix esforços destinats a millorar l'accés públic a informació fiable. Al Regne Unit, per exemple, Full Fact ha treballat amb l'Oficina d'Estadístiques Nacionals no només per permetre l'accés de les seves dades a una audiència més àmplia, sinó també per garantir que es lliurin de manera que la població les pugui entendre.

Tot i que no hauríem de subestimar la magnitud de l'amenaça plantejada per la desinformació i la pèrdua de confiança, o la complexitat de les seves causes, el problema no és tan irresoluble com alguns creuen. Abordant no només els símptomes de la desinformació i la manca de confiança, sinó també els problemes sistèmics que els sustenten, les organitzacions de verificació de dades, els mitjans, el govern i les empreses poden fer front a aquestes tendències preocupants.

Aquest article el signen també Peter Cunliffe-Jones, fundador d'Africa Check; Noko Makgato, director executiu d'Africa Check, i Will Moy, director executiu de Full Fact

Copyright Project Syndicate