Després del de pensar, el de llegir és l’acte més lliure de l’home. Per això no em sembla tan preocupant la caiguda en la venda de llibres com l’abandonament de la lectura per part d’amplis sectors de la població. L’home és menys lliure si no llegeix. Si ho considerem en profunditat, l’acte de llegir és un viatge en el qual el lector ha d’escollir permanentment. Però el que és més decisiu és que ha de fer-ho des de la seva intimitat, des del seu silenci, sense l’ajut de ningú, sense la participació de les complicitats gregàries que afecten a tantes accions humanes.
Durant la seva travessia, el lector es troba davant de cruïlles successives i ha d’elegir els camins que el portaran a les noves cruïlles. Fins i tot el final del llibre, el final del viatge, implicarà un últim dilema, ja que el viatger literari s’enfronta sempre a un horitzó obert, a una il·limitada tensió entre allò que ell ha experimentat i allò que l’autor del llibre va voler expressar.
La lectura és una educació en la llibertat perquè el lector ha d’eliminar necessàriament el monòleg aparent de la seva existència per submergir-se en una polifonia que reflecteix les múltiples esferes de la vida. Jo no sóc únicament jo: sóc l’altre, sóc els altres, sóc allò que vaig poder ser, sóc allò que podria ser, sóc allò que desitjaria ser. A cada pàgina hi ha un saló de miralls que em conforma i em deforma a través de mil suggeriments sobre la meva pròpia naturalesa.
La lectura és un experiment amb nosaltres mateixos, una alquímia per a la nostra consciència i per a les nostres sensacions. És cert que la imatge ens fascina, però és la paraula la que ens fa lliures.