A l’empresariat li preocupa el qui... i el com
El món econòmic sobiranista es mira amb expectació les negociacions de JxSí amb la CUP
Cap d’Economia“Som davant d’una batalla molt difícil, però molt important per a una part significativa de la societat, on hi ha empresaris i gent com la Cecot”. Amb aquestes paraules va clausurar dilluns passat el president Artur Mas el seu discurs a la trobada anual de la patronal Cecot, celebrada a L’Auditori de Barcelona. En un acte de repetits aplaudiments protocol·laris, el discurs de Mas va anar seguit d’una ovació inusualment prolongada, d’un minut llarg de durada. Va ser la manera com l’empresariat present va voler donar suport a Mas en un moment delicat, poques hores abans que el Parlament tombés la primera votació per investir-lo president.
La Cecot ha sigut fins ara una de les patronals que més han simpatitzat amb Mas i, tenint en compte el que es va veure amb l’aplaudiment, els assistents a la gala també li donen suport, almenys la majoria (algun banquer present va aplaudir només al principi, com a cortesia). De fet, una de les fortaleses de Mas és que no poca “gent d’ordre” (en paraules d’Antoni Abad, president de la Cecot) li ha donat suport implícit o explícit. Totes les cambres de comerç catalanes i totes les patronals, a excepció de la cúpula de Foment del Treball, van firmar el famós Manifest del Far, en el qual mostraven el seu “suport incondicional al procés engegat pel nostre Parlament” i es mostraven disposades a “respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya i fer-hi costat, sigui quina sigui”.
De totes maneres, els últims esdeveniments han introduït un punt d’inquietud en alguns dels empresaris de perfil sobiranista. Ara que es debat fins a quin punt és important qui lidera el procés, una cosa sembla clara: per a aquest empresariat es tracta d’un punt essencial. “No em puc imaginar cap més president que aquest”, reconeixia a canvi de no revelar el seu nom el director general d’una important multinacional present a l’acte. Per a ell, si no hi ha un acord entre les forces independentistes “el país no haurà estat a l’altura”.
Ara bé, per als empresaris consultats no sembla que l’acord hagi d’arribar a qualsevol preu. Alguns postulats de la CUP no agraden a l’empresariat, com no podia ser d’una altra manera, atès que es tracta d’un partit anticapitalista. Amb tot, aquests empresaris probablement creien que, tenint en compte que la CUP només té deu diputats, a l’hora de pactar, els punts que consideren més radicals es podrien aigualir. Però a mesura que passen els dies no veuen que això passi. “Estic cagat”, deia amb un to infreqüentment sincer el conseller delegat d’una empresa que factura uns 50 milions d’euros.
Veient aquestes reaccions, una de les incògnites que plana sobre la situació política és fins a quin punt l’autoanomenada “gent d’ordre” mantindrà el compromís amb “la decisió que prengui el poble de Catalunya [...], sigui quina sigui”. Tal com estaven les coses aquesta setmana, no queda clar si el diàleg amb la CUP allunya aquest empresariat del procés o si accepten que el Parlament hagi virat a l’esquerra i que és el que toca.
Per a molts d’aquests empresaris és perfectament tolerable que el Parlament s’hagi reequilibrat cap a l’esquerra, però una cosa és el centreesquerra i l’altra és l’esquerra pura. I, en segon lloc, creuen que ha de quedar clar que la CUP és el partit amb menys escons. Tenir la clau per fer Mas president, opinen, no pot implicar que imposin tota la seva agenda.
El cert és que l’empresariat està molt pendent de com evoluciona la situació política. Enmig de la guerra que s’ha obert entre les patronals catalanes en les últimes setmanes, ningú parlava d’aquest tema dilluns passat i, en canvi, tothom parlava del que estava passant al Parlament, on aquell mateix dia es va aprovar una declaració de ruptura que feia arrufar les celles de més d’un dels assistents a la gala.
Els equilibris són delicats. El director general que deia que no imaginava cap més president que Mas ho tenia clar: “Prefereixo anar a eleccions al març que acceptar segons quines coses”, assegurava. De totes maneres, ningú garanteix que uns nous comicis modifiquin substancialment l’actual equilibri de forces. La pregunta és: fins on arriba el compromís amb el procés?
