Les vacunes i la incertesa científica
Durant aquests mesos de pandèmia, hem mirat cap a la ciència per entendre el que ens estava passant i buscar solucions. I en molt poc temps els científics han identificat l'agent causant de la malaltia i han determinat les seves vies de transmissió, cosa que ens ha permès dissenyar estratègies de contenció i desenvolupar diverses vacunes que serviran per immunitzar-nos. Un èxit científic que hem viscut en directe. Tots els mitjans de comunicació han portat diàriament un o altre expert, els governs han exhibit científics per justificar les mesures preses i les empreses farmacèutiques han portat els seus experts per defensar els seus productes. L'interès era justificat, però la cacofonia d'experts, sovint parlant fort i sense matisos, tot i que no sempre dient les mateixes coses, podria erosionar la confiança en la ciència. Una confiança que serà crítica ara, quan el percentatge de gent que desconfia de les vacunes està creixent i podria posar en perill l'èxit d'una campanya de vacunació eficient.
La ciència avança temptejant. Plantejant hipòtesis a partir de l'observació que després s'han de validar experimentalment, en un procés continu de prova i error.
El coneixement adquirit és sempre provisional, i es va refinant o rebatent a mesura que es fan més anàlisis, a mesura que més científics corroboren o refuten els resultats dels primers. Això és precisament el que dona solidesa al coneixement científic. No hi ha res d'estrany en què dos científics arribin a conclusions diferents ni que aquestes siguin rebatudes posteriorment per noves dades científiques. I encara és menys estrany quan es tracta d'un fenomen recent i que volem comprendre amb urgència, com és el cas de la pandèmia del covid-19. Per això és essencial que quan s'explica un resultat científic es deixin clares quines són les seves limitacions; que s'expliqui bé quins són els resultats i què és el que s’extrapola a partir d'aquests resultats; que quedi clar quins són els fets i què són interpretacions d'aquests fets; i, sobretot, en què es basen les conclusions i quin és el grau d'incertesa que tenen. Això, que és la rutina en les publicacions científiques -analitzades per editors i revisors per assegurar-se que, efectivament, el grau d'incertesa està explícitament explicat-, sovint es perd quan es comunica la ciència fora de l'àmbit científic.
Es perd, per exemple, en els comunicats i les rodes de premsa de les empreses farmacèutiques que desenvolupen medicaments o vacunes contra el virus, on es dona una informació que maximitza l'interès del seu producte i minimitza la incertesa, i que semblen especialment dirigits als mercats de valors per fer pujar les accions de la companyia. Es perd també quan polítics i gestors s'amaguen darrere criteris tècnics o científics, que es tornen miraculosament precisos i irrefutables, sense ombra d'incertesa, per justificar les seves decisions. Decisions, d'altra banda, difícils; en part precisament per la incertesa de les dades disponibles. I es perd, finalment, quan els mitjans de comunicació presenten les notícies científiques maximitzant la novetat i els impactes potencials; s'hi perden els matisos i, per descomptat, les incerteses, sovint de la mà de científics que, davant la notorietat momentània, perden la humilitat i el rigor que la ciència exigeix.
Si no s'expliquen les limitacions dels resultats científics i se n'exageren les implicacions, qualsevol recerca posterior que els contradigui o en limiti les aplicacions portarà al descrèdit i minarà la confiança en el sistema i en la ciència en general.
La ciència pot fer molt per entendre, controlar i superar la pandèmia del covid-19. Però sense la col·laboració dels ciutadans és impossible dissenyar estratègies de contenció eficients ni programes de vacunació d'èxit. I per aconseguir-ho cal que els ciutadans confiïn en gestors, empreses i científics; que no tinguin la sensació que se'ls està amagant part de la informació. Per això a l'hora de comunicar els avenços científics, cal fer-ho de forma transparent i rigorosa, explicant correctament la incertesa associada a aquests avenços. Així es fa en les publicacions científiques i així ho fan les agències d'avaluació de riscos, com l'Agència Europea del Medicament (EMA). Però és també essencial que ho fem quan comuniquem la ciència a la societat en general. Ens hi juguem la seva confiança i col·laboració per acabar amb la pandèmia.