L'estultícia d'alguns
De persones amb comportaments necis i estúpids, n'hi deu haver hagut sempre. Cadascun de nosaltres corre també el risc de viure i de comportar-se com un neci. Ho hem de vigilar, ens hem de vigilar.
Darrerament, però, em sembla constatar que l'estultícia s'obre pas, descaradament, sobretot en els espais públics. Ara, per exemple, algú pot proclamar ben fort que no llegeix mai, que no ha llegit mai cap llibre, que no té cap interès, ni mig, per la cultura, i no topa amb el judici sorprès i reprensiu de l'audiència sinó que es troba amb comprensió, amb somriures i fins i tot amb algun aplaudiment còmplice provinent de persones pretesament cultes. Ara mateix, la senyora Esperanza Aguirre pot dir en públic que Espanya existeix des de fa tres mil anys -com si l'hagués fundat el besavi d'Homer-, i ningú no li recrimina la seva fabulosa ignorància històrica. Polítics diferents, però gairebé tots del mateix color, diuen que el valencià i el català són dues llengües diferents, i no solament contradiuen amb això la posició unànime dels experts internacionals sinó que es pensen que el vot que els va donar el poble els pot servir de butlla per dir i decidir el que els doni la gana.
El tsunami de la mediocritat ignorant avança sense escrúpols sota els nostres ulls i sembla que no tingui aturador. L'estupidesa, la corrupció, el desvergonyiment polític i intel·lectual queden aparentment legitimats per unes urnes i uns vots que no es vol que s'usin per prendre decisions amb llibertat, però que es permet que es violentin lliurement per justificar la pròpia misèria intel·lectual i moral.
S'ha estès també el costum de comparar-nos a catalanistes i nacionalistes amb els nazis. Però, en canvi, la delegada del govern espanyol a Catalunya condecora antics combatents a favor de Hitler de la División Azul sense cap reserva, tal com podria condecorar membres de cossos policials democràtics. Realment, només cervells molt i molt precaris, poc formats i insensibles poden ignorar l'extrema brutalitat representada pel règim hitlerià i poden creure que els uns i els altres som iguals. Per això, la comparació amb el nazisme no ofèn en primer lloc els catalans, com es voldria, sinó que torna a ofendre les víctimes nazis.
En definitiva, però, la qüestió acaba essent aquesta: l'estultícia oficial dels centres de poder del PP i d'alguns seguidors seus mediàtics és tan enorme que ja no te'n pots sentir ofès políticament o moralment, sinó que només te'n pots sentir avergonyit intel·lectualment. ¿Com pot ser que gent amb estudis i amb responsabilitat política tingui un nivell argumentatiu tan baix, uns coneixements tan escassos, una impudícia tan considerable? En casos d'aquestes proporcions, fan molta més pena ells, que ataquen constantment els que no són com ells, que no pas els que són atacats per ells.
Al contrincant honest i intel·ligent, se li han d'oposar arguments i intel·ligència. Al contrincant que et fa pena, val més deixar-lo estar, que es vagi coent ell sol en la seva pròpia salsa, perquè oposar-s'hi és fer-se còmplice de la seva mediocritat i incompetència. Qui oli remena, els dits se n'unta. A qui va amb necis -ni que sigui de bona fe-, se li acaba encomanant la seva mesquinesa. La dita clàssica afirma que "el bé es difon per si mateix". Em sembla que també podem dir que això ho fa, desgraciadament, l'estupidesa.
Amb l'experiència feta aquests darrers mesos, i amb la previsió del que vindrà encara -perquè la mediocritat també té això, que no para-, dues coses em semblen recomanables: en primer lloc, no fer-se amb un personal de tan poc nivell; en segon lloc, usar cordons sanitaris i adoptar totes les precaucions per no contaminar-se. De fet, no hi ha millor manera d'evitar la contaminació que allunyar-se del focus infectat. També s'han de prendre, però, mesures complementàries, com per exemple accentuar el cultiu de la democràcia, del respecte per les diferències, de l'esperit crític i de l'argumentació racional i ben informada.
Seria lamentable que aquells que ens sentim intel·lectualment incòmodes amb la falsedat, la ignorància i l'estupidesa no fóssim capaços de generar energies oposades, creatives, intel·ligents, fins i tot rialleres. Perquè no hem de voler que la grisor i la reclusió mental ens amarguin la vida. Només en tenim una i no la podem deixar en mans de segons qui. Jo no vull viure permanentment ofès i disgustat. Ni vull que ningú hi visqui. El mar és gran i vull fer la travessa amb amics que també busquen platges millors.