L’èxit i el futur de Mercadona
Durat els anys 80, la distribució a Espanya estava dominada per les cadenes franceses. Més tard, Mercadona va anar guanyant terreny fins a situar-se líder. Ara té el 24% de la quota de mercat, segons Kantar, i, per tant, es compleix allò que sol passar a tot arreu: que el líder de la distribució és local. Darrere d’aquest èxit hi ha el valencià Juan Roig, que com Steve Jobs va ser acomiadat de l’empresa per tornar-hi després i va instaurar el model de gestió que posa el client en l’escalafó més important. Per ordre d’importància, després hi situa el treballador, seguit del proveïdor, la societat i, per acabar, el capital. La manera de gestionar de Juan Roig, a qui a l’empresa tothom anomena president -perquè el jefe és el client-, és molt particular.
Que el client sigui el que mana obliga la cadena a mantenir un nivell molt alt d’atenció amb el consumidor, i a parlar amb ell a la botiga per saber què busca o què troba a faltar. També se’l convida a tastar nous productes, la majoria de vegades amb degustacions a cegues entre productes de la competència i els propis. Finalment, si els productes propis no superen els de la competència no s’incorporen al lineal. Juan Roig també ha creat una relació molt estreta amb els productors amb el concepte de l’interproveïdor. Sota la premissa de “sempre preus baixos”, Mercadona exigeix ajustar-los al màxim, però també exigeix qualitat, innovació i la instal·lació de les fàbriques a prop dels seus centres logístics. Els proveïdors se sotmeten a una auditoria anual d’aquests aspectes, però també dels comptes. Mercadona exigeix tot això a canvi d’una facturació creixent i beneficis quasi segurs, i si no es compleixen els mínims es pot acabar amb la compra directa o indirecta del proveïdor.
Una premissa important és primer donar, després demanar i, per acabar, exigir. Un exemple és el tracte que té amb els treballadors, els quals sempre tenen contracte indefinit, més de dotze pagues -si porten més d’un any a l’empresa- i un sou superior al de la mitjana del sector. De retruc, els treballadors tenen un nivell d’esforç alt, amb objectius de venda elevats, i se’ls exigeix molta polivalència.
Ara l’empresa s’enfronta a tres reptes. El primer és la internacionalització, que començarà l’any vinent amb l’obertura de quatre locals a Portugal. El segon és la successió, ja que Juan Roig -que supera l’edat de jubilació- l’únic que ha deixat clar és que “el patrimoni s’hereta, però no la direcció”. El tercer és l’e-commerce. En aquest món l’únic que és estable és el canvi, i la fortalesa d’Amazon preocupa a Mercadona. Per això l’empresa apostarà per un nou portal més dinàmic, per créixer en aquesta àrea i no perdre-hi diners. Fins ara l’empresa sempre ha demostrat saber esquivar els problemes. ¿Seguirà sent així?
