Els líders del G-20 es comprometen amb els 1,5 ºC però sense concreció
La Cimera de Roma no aconsegueix fixar la data del 2050 per a la neutralitat d'emissions
RomaDesprés de dos dies intensos de reunions, trobades bilaterals i negociacions, els països membres del G-20, responsables del 80% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del món, s'han compromès a limitar l'escalfament global a 1,5 °C. L'acord, amb què ha acabat aquest diumenge la cimera celebrada a Roma durant el cap de setmana, suposa una victòria respecte a les fallides negociacions prèvies dels ministres d'Energia i Medi Ambient, que van naufragar per les reticències de la Xina i l'Índia a incloure aquest límit, però tot i ser un pas important, es queda curt en altres punts, i sobretot a l'hora de concretar les accions a seguir.
La UE i el primer ministre italià, Mario Draghi, amfitrió de la cimera, van pressionar fins al final per incloure el 2050 com a data màxima per reduir a zero les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però el document final fa referència a un genèric “meitat de segle” i no especifica cap objectiu concret per al 2030, any límit segons els científics per impulsar un canvi de model energètic. "Mantenir viable l'objectiu de l'1,5 requerirà compromisos i accions significatives i eficaces per part de tots els països", assenyala el document, sense aprofundir en mesures concretes.
L'acord inclou el compromís d'augmentar els esforços per eliminar les inversions en els combustibles fòssils i accelerar-ne la descarbonització. Les reticències de països com l'Índia, Rússia i la Xina, que no estan disposats que les mesures contra el canvi climàtic afectin el desenvolupament econòmic, van impedir assolir un acord més ambiciós. La Xina va mostrar la disponibilitat per reduir un 65% les emissions, mantenint l'objectiu d'arribar a zero emissions per al 2060, però ni Pequín ni Moscou van participar presencialment en una cita que s'esperava que fos un punt d'inflexió, a les portes de la COP26, que ha arrencat aquest diumenge a Glasgow. Els líders del G-20 també ratifiquen "l'objectiu de mobilitzar 100.000 milions" de dòlars per als països més vulnerables al canvi climàtic, un acord del 2009 que havia d'estar sobre la taula el 2020 però que encara no s'ha aconseguit.
La primera cimera presencial entre els líders de les principals economies del món des que va esclatar la pandèmia ha abordat altres desafiaments globals, com ara la recuperació econòmica i la distribució de les vacunes contra el covid19. En aquest sentit, els països del G-20 es van comprometre a immunitzar el 70% de la població mundial per a finals del 2022.
En el pla estrictament econòmic, els caps d'estat o de govern dels principals països industrialitzats i emergents del planeta van ratificar dissabte, després de quatre anys de debats intensos, la implantació el 2023 d'un impost mínim global de societats del 15% –impulsat pels Estats Units i subscrit per un centenar de països al si de l'OCDE–, que obligarà les multinacionals a pagar impostos als països on operen. "La diplomàcia està remodelant l'economia global i atorgant beneficis a la població", va declarar el president dels Estats Units, Joe Biden, un dels defensors més importants d'aquest mecanisme.
Tensa trobada Johnson-Macron
La cita romana va permetre als membres del G-20 trobar-se en persona després de gairebé dos anys de pandèmia. Una ocasió per intentar llimar asprors en trobades bilaterals al marge de la cimera, com la que van mantenir el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, enmig de les tensions entre París i Londres per les llicències de pesca. La detenció d'un pesquer britànic en aigües franceses va portar París a apujar el to de les amenaces contra Londres.
“Hem establert les bases per a una recuperació més igualitària i hem trobat noves maneres de donar suport als països de tot el món”, va celebrar Draghi durant la conferència de premsa final, en què va defensar el multilateralisme com l'única via per afrontar els desafiaments globals. “Si mantenim la nostra capacitat de treballar junts en qüestions com el clima o la pobresa, anirem endavant. Si continuem discutint entre nosaltres, no anirem enlloc”, va concloure.