De Ligt i Griezmann
No tinc prou coneixements de futbol per dir que aquest futbolista i no aquest altre ha d’acabar jugant al Barça. Puc tenir preferències, l’experiència personal i professional, estar ben aconsellat i sobretot informat, però el meu coneixement estarà sempre molt lluny -si no caiem en discursos demagogs o en la simple opinió- de la formació que tenen els experts que es dediquen a això a Can Barça, es diguin Robert, Txiqui, Zubi o Segura. Futbolísticament ells veuran detalls en el joc, en la capacitat tècnica i tàctica d’un futbolista o en la seva manera de llegir el futbol que a la resta de mortals -i al 99% dels periodistes- se’ns escapen. Però hi ha intangibles a l’hora de fitxar un jugador que van molt més enllà del que passa al terreny de joc. Elements que són tan importants com la qualitat del jugador. I, en aquest àmbit, les opinions s’igualen.
Sempre havia defensat la necessitat que el Barça apostés seriosament per De Jong. Em sembla un fora de sèrie. Ara, un cop assegurat el migcampista, la prioritat hauria de ser De Ligt. I no parlo, com dic, des del punt de vista futbolístic.
Conscient de les limitacions econòmiques del club, si el Barça només pot anar a buscar un gran nom aquest mercat d’estiu, prefereixo portar un central com l’holandès que no un davanter excepcional com Griezmann. Amb només 19 anys, De Ligt té lideratge i projecció, caràcter de sobres per formar part del canvi generacional que demana aquest equip. Jugadors com ell, líders indiscutibles dins un vestidor, amb una personalitat encomanadissa, són els que fan gran un projecte perquè cohesionen el grup i marquen el camí amb determinació a la resta. Només cal veure com celebra els triomfs, com dirigeix els companys, com marca les jugades d’estratègia... És un veterà de 19 anys.
Després, la sort t’ha d’acompanyar, però apostar per jugadors com De Ligt per construir la nova columna vertebral que supleixi els Piqué, Busquets, Messi i companyia és pensar en el club més enllà del demà més immediat. Fugir del curtterminisme habitual. I això no és gens fàcil amb les urgències que hi ha per culpa de la Champions i malgrat la gran feina a la Lliga. El Barça ha de construir un nou projecte guanyador per a la pròxima dècada, com va passar el 2008, quan es van conjugar futbolistes experimentats amb joves amb ganes de menjar-se el món. Fugir dels cromos, dels cracs, que no per acumular-ne garanteixen l’èxit. Griezmann és un enorme futbolista, no n’hi ha dubtes, però posats a triar, i per difícil que sigui, apostem per jugadors implicats que saben de què va això. Aquesta és la decisió.
