Llarena va mantenir l'euroordre després d'informar al TGUE que se suspenia
La policia italiana ha actuat a la Barceloneta sarda, l'Alguer, a Sardenya, en compliment de l'ordre europea de detenció, cursada el 2019 pel magistrat Pablo Llarena a través del sistema electrònic contra l'expresident Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió. Però la policia no decideix l'extradició. És un tribunal italià el que resol. "No té cap recorregut aquesta detenció", diu una font judicial especialitzada en euroordres a l'ARA. "El Tribunal General de Justícia de la Unió Europea el protegirà", afegeix.
El primer que grinyola és la confirmació dijous a la nit, per part de la sala segona del Tribunal Suprem, de la vigència de l'ordre de detenció europea (ODE). Per què? Perquè el magistrat que l'havia emès el 2019, Pablo Llarena, va ser el que va presentar el març passat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el funcionament de l'ODE. Aquesta qüestió va ser admesa a tràmit per procediment ordinari, i no d'urgència com demanava Llarena, el 5 de maig. Quan planteges una qüestió prejudicial és que hi ha una sèrie de dubtes que necessites resoldre via TJUE. Però la qüestió prejudicial estava referida a l'ordre de detenció de Lluís Puig. No de Puigdemont.
El plantejament d'aquesta qüestió i la seva tramitació tenen l'efecte de suspendre el procediment nacional i s'ha de comunicar a totes les autoritats judicials de la UE. El més lògic, a partir d'aquí, és que es procedeixi a suspendre l'ordre de detenció. Però, novament, això no valia per a Puigdemont perquè la qüestió prejudicial parlava de Lluís Puig. El que és rellevant aquí és la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 30 de juliol. A través d'un acte del seu vicepresident, el tribunal va desestimar aplicar mesures cautelars, com demanava la defensa de Puigdemont, per evitar una eventual detenció després que el Parlament Europeu li aixequés la immunitat parlamentària.
Llarena, doncs, havent mantingut l'ordre de detenció després de ser admesa la qüestió prejudicial al maig, ja que estava referida a Lluís Puig, havia d'haver cursat a la vista de la interlocutòria del TGJUE una ordre per suspendre l'aplicació de l'euroordre per detenir Puigdemont fins que el TGJUE decideixi sobre el fons del recurs de l'expresident contra l'aixecament de la seva immunitat pel Parlament Europeu, un procés que, segons el tribunal, durarà poc temps.
En la seva resolució, el TJUE creia que no hi havia risc de detenció i, per tant, desestimava les mesures cautelars. S'assumia que l'ordre de detenció del Tribunal Suprem havia quedat suspesa o anul·lada. Amb tot, en el punt 60 de la resolució preveia la possibilitat de la detenció. Al denegar a la defensa de Puigdemont l'aplicació de mesures cautelars el 31 de juliol passat, assenyalava que "en el cas d'un arrest per part d'una autoritat d'execució d'un estat membre o la posada en marxa d'un procediment per a la seva entrega a les autoritats espanyoles, es podrà sol·licitar novament l'adopció de mesures cautelars sota les condicions de l'article 160 de les regles de procediment".
Però convé citar el que deia la sentència abans d'arribar a l'oferta de mesures cautelars del punt 60. En el punt 51, s'assenyala que el Tribunal Suprem no ha presentat una qüestió prejudicial davant el TJUE sobre les euroordres. Al 52 assenyala: "Com es desprèn de la sol·licitud de qüestió prejudicial i com les autoritats espanyoles confirmen, els procediments penals es paralitzen per aquesta sol·licitud, segons s'estableix en les Recomanacions del Tribunal de Justícia als tribunals nacionals en relació sobre la iniciació de qüestions prejudicials ... "
I, encara, en el punt 53 es puntualitza: "Atès que la sol·licitud de la qüestió prejudicial es refereix a l'execució de l'ordre europea de detenció emeses en el procediment penal en qüestió, es pot considerar que la suspensió d'aquest procediment exigeix la suspensió de l'execució d'aquesta ordre de detenció ". I en el punt 55 afegeix que "les autoritats espanyoles també han plantejat expressament que la qüestió prejudicial planteja la suspensió de les ordres de detenció nacionals emeses contra els recurrents [Puigdemont, Ponsatí i Comín] i implica la suspensió de qualsevol procediment per a l'execució d'una ordre europea d'arrest que pugui haver-se iniciat. També han plantejat que cap tribunal de la Unió Europea pot executar les ordres europees de detenció en qüestió fins que el Tribunal de Justícia hagi donat el seu veredicte [sobre la demanda de Puigdemont, Ponsatí i Comín contra el Parlament Europeu]".
Es va llegir el magistrat Llarena aquest acte? Com és que no va cursar de seguida la suspensió del seu ordre de detenir Puigdemont? I a quines autoritats espanyoles es refereix la resolució esmentada? Segons fonts judicials, sembla que aquestes autoritats no identificades en l'acte serien l'Advocacia de l'Estat espanyola.