1917-2020 El llegat de Pulitzer

1847

Neix Joseph Pulitzer a Makó, Hongria. Arriba als Estats Units a la dècada de 1860 per lluitar a la guerra civil americana.

1878

Joseph Pulitzer es converteix en el propietari del St. Louis Post-Dispatch, el principal diari regional de St. Louis, Missouri.

1883

Pulitzer compra el New York World. Des d’aquest mitjà s’enfronta als líders mediàtics del moment i esdevé molt popular per haver fomentat, juntament amb William Randolph Hearst, la creació de l’anomenada premsa groga.

1911

Mor Joseph Pulitzer i destina gran part de la seva fortuna a finançar les primeres facultats de periodisme. Dins el seu testament també inclou la dotació dels premis Pulitzer.

1912

Es funda l’Escola de Periodisme a la Universitat de Colúmbia amb el llegat de Joseph Pulitzer.

1917

S’atorguen els primers premis Pulitzer amb quatre guardons. L’administració dels premis va a càrrec de la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Només els treballs de diaris amb la seva seu central als Estats Units poden ser proposats com a candidats a la categoria de periodisme.

1922

S’estableix oficialment la categoria de poesia. Guanya el premi Edwin Arlington Robinson per Collected poems.

1942

Es concedeix per primera vegada el premi a la millor fotografia de premsa. El guanya Milton Brooks, fotògraf del Detroit News, per Ford strikers riot. La imatge va ser capturada durant una vaga en una fàbrica de Ford.

1943

S’inclou una nova categoria: la música. S’endú el primer guardó de la categoria el compositor William Schuman.

1945

La famosa fotografia captada per Joe Rosenthal, Alçant la bandera a Iwo Jima, guanya el Pulitzer i es converteix en una de les imatges de guerra més icòniques de la història.

1954

S’atorga per primera vegada un premi Pulitzer a una fotògrafa aficionada, Virginia Schau, que va captar el rescat d’un camioner californià durant un accident.

1962

S’afegeix la categoria de literatura de no-ficció. Guanya el premi The making of the president 1960, escrit pel periodista Theodore H. White.

1973

El Washington Post obté el premi Pulitzer per la seva investigació sobre l’escàndol Watergate. Bob Woodward i Carl Bernstein van provocar l’única dimissió d’un president dels Estats Units de la història.

1987

Premi a l’equip del diari Miami Herald, del qual sobresurt el periodista Andrés Oppenheimer, pel treball que va destapar l’escàndol de l’Irancontra del govern de Ronald Reagan.

1999

La categoria de Servei Públic, la de més prestigi, comença a acceptar material digital, com bases de dades i gràfics interactius.

2002

Premi Pulitzer a The New York Times per una secció especial publicada regularment després dels atacs terroristes de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units.

2003

Premi Pulitzer a The Boston Globe per destapar els escàndols de pederàstia que durant dècades havien ocultat l’Església i les autoritats locals.

2006

S’admeten peces digitals en totes les categories de periodisme, exceptuant les dues categories de fotografia. Només podien presentar-s’hi informacions de diaris digitals que tenien edició de paper.

2010

Es premia per primera vegada un mitjà exclusivament digital. ProPublica guanya un premi Pulitzer per un reportatge d’investigació sobre l’huracà Katrina.

2020

Els Pulitzer segueixen innovant. Aquest any, per primera vegada, s’ha incorporat una categoria de reportatges radiofònics.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge: