El lleure educatiu com a factor d’integració dels refugiats
Les darreres setmanes hem assistit a les imatges d’immigrants i refugiats, alguns ofegats en travessar el Mediterrani o arribant a Europa per l’est. Aviat algunes d’aquestes persones arribaran a Catalunya, i molts són famílies amb infants i adolescents. De cop, es trobaran en un país nou, amb les dificultats que això suposa, però, a més, carregant una motxilla de patiments i horrors de la guerra i de la fugida que han viscut. I estem segurs que l’educació en el lleure pot ser una eina clau per acompanyar aquests infants i joves i les seves famílies.
El lleure educatiu, com qualsevol intervenció educativa hauria de procurar, promou que els infants visquin com a infants i creixin com a persones. I ho fa des d’un clima obert, acompanyant-los en el menjador escolar, acollint-los al matí amb jocs, sortint d’excursió a la muntanya, des de les vetlladores i activitats del centre d’esplai o agrupament escolta. Ho fa sense preguntar massa, sense diferenciació per procedència, resultats escolars o habilitats físiques. S’afavoreixen entorns on els nens i nenes juguen espontàniament i s’interrelacionen, amb la ingenuïtat pròpia de l’edat, considerant company i integrant a qui s’incorpora al grup. Monitors i monitores fan de catalitzadors d’aquesta interrelació positiva, sana, facilitant el sentiment de pertinença i la sensació que “tots som iguals”.
Aquests són alguns dels plantejaments abordats en el 3r Congrés de Lleure Educatiu que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona promogut per la Fundació Pere Tarrés. El Congrés ha volgut fer el salt que va de la tradicional educació en el lleure -centres d’esplai, colònies, campaments- al lleure educatiu que integra també espais educatius no formals en l’àmbit escolar, en el de la cultura o en l’esport no competitiu. Durant els seus treballs s’ha abordat la integració social, la nova immigració -ja molt present en les seves activitats- i els reptes dels refugiats que ben aviat formaran part del nostre poble.
La cada cop més hegemònica presència del lleure educatiu en la vida dels infants, les oportunitats excepcionals que els aporta -pensem en les colònies escolars-, afavoreix que sigui vist amb simpatia per tothom i se’n percebi, cada cop més, els hàbits i valors que proporciona. Avui els nostres fills, en tornar de l’escola, poden parlar igual del mestre que del monitor del matí, que també els acompanya a l’hora de dinar i en els jocs posteriors. I mentre que a l’aula el nen nouvingut encara no se’n surt amb la llengua i per tant li costen els aprenentatges, jugant al pati, preparant els Pastorets -malgrat ser musulmà d’origen- o caminant en una excursió és divertit i amable. El clima obert i el respecte com a element essencial afavoreixen la integració en la infància. Una integració que serà més fàcil, pel coneixement del nouvingut, quan s’arribi a l’edat adulta.
La cohesió social ha esdevingut un dels eixos nuclears del treball durant el Congrés. No podem oblidar que els centres d’esplai vinculats i la mateixa Fundació Pere Tarrés han destinat més d’un milió d’euros aquest darrer estiu a beques, i han integrat al voltant d’un 16% dels participants en les activitats de vacances. S’ha constatat que el lleure educatiu, a més d’un espai de transmissió de valors excepcional, afavoreix també la integració de determinades competències necessàries. Parlar en públic, el treball en equip, la presa de decisions i el desenvolupament de l’autonomia personal són elements imprescindibles per moure’s en societat i són per als infants de famílies nouvingudes un dels pocs espais on podran aprendre-ho. Es tracta, a més, de competències molt necessàries per a la inserció posterior en el món laboral.
Respectant els processos de cada nen i nena, i facilitant primer la descompressió d’un trajecte infernal, s’està convençut que la integració en activitats educatives en el lleure és una de les aportacions determinants per als infants refugiats que aniran formant part de la nova societat catalana. El tracte normalitzador, gràcies al qual no seran ni preguntats ni planyuts, es considera una de les principals i excepcionals aportacions del lleure educatiu per a uns infants que fins ara no han pogut viure com a tals per l’egoisme dels adults.
I tampoc no oblidem que albergs com La Conreria i les cases de colònies, els equipaments de lleure educatiu, han estat els primers a oferir-se per atendre la primera arribada de refugiats. I són, òbviament, un dels primers recursos amb els quals compta la societat. El lleure educatiu està, doncs, obert i disposat a atendre els infants de les famílies refugiades.