El Llevant mostra les misèries d'un Barça esperpèntic (3-1)

BarcelonaEls dies en què Messi i Ter Stegen deixen de ser superherois per limitar-se a ser jugadors de futbol com la resta, el Barça es converteix en un grup de milionaris incapaços de controlar els partits. El Barça va jugar possiblement els pitjors minuts de la temporada en una segona part convertida en un malson en què l’equip va acabar atropellat pel Llevant (3-1). Una derrota tan justa com preocupant que qüestiona un projecte que porta molt malament les ensopegades. Carregat de pressió per guanyar-ho tot, el Barça pateix una crisi existencial, lluitant per decidir si vol centrar-se en el joc o si es limita a guanyar els partits. No fa tant, el joc era la pedra angular del Barça. A València, el joc el va posar el Llevant amb les seves armes.

El Llevant ha creat un projecte engrescador que sempre busca marcar gols, sigui com sigui. Paco López, un tècnic que s’ha forjat a si mateix en camps de terra, ja havia fet mal al Barça les últimes temporades, però tot plegat no va servir per despertar un Barça estàtic que de vegades semblava no voler ser a València. Actuant com els estudiants brillants que acaben adormits a classe, segurs de si mateixos. El primer temps del Barça va ser fluixot, tot i que el pitjor havia d’arribar a la segona part. Sense Jordi Alba, Valverde va sortir amb Semedo i Roberto a les bandes. Conscient que el partit seria elèctric, amb un rival vertical, Busquets va acabar a la banqueta cedint pas a un mig del camp més físic amb Arthur, Vidal i De Jong. Però, més enllà del caràcter de l’holandès, el Barça va patir per controlar les contres valencianes. Amb poca vida en atac, el Barça tenia uns davanters que de vegades semblaven estàtues de marbre. Preparades per ser admirades, però sense la capacitat per crear perill. I, malgrat tot això, de tant en tant el Barça aconseguia entrar a l’àrea rival, gràcies a algunes curses de Semedo, sempre esbojarrat, i al talent de Messi, que segueix sense acabar d’entendre’s amb Griezmann. La manca de química entre els davanters segueix sent ben evident: Suárez perd els papers quan el francès decideix xutar en lloc de passar-li la pilota.

El gol va ser una bona jugada de Semedo, que va forçar un penal que, tot i ser dubtós per un fora de joc previ de Griezmann, Messi no va fallar. Quan el gol pujava al marcador, Suárez, lesionat, va demanar el canvi i va cedir el seu lloc a Carles Pérez, que no va aconseguir evitar ser un espectador més d’un partit que en la segona part es va convertir en un viacrucis per al vigent campió de Lliga. El Barça no va tenir ni pla, ni actitud, ni respostes.

A València ningú es va salvar. El Barça hi va tenir greus problemes de concentració i poques respostes, tan tàctiques com individuals. Si el primer temps va servir per provocar alguna migdiada, la segona part va despertar els barcelonistes enmig d’un malson. En tot just sis minuts, el Llevant va fer tres gols que van condemnar el Barça. L’equip de Valverde s’ha anat acostumant, amb el pas de les temporades, a un ritme de vida relaxat, en què els jugadors s’endollen quan noten nervis a la panxa: quan sona l’himne de la Champions o quan el rival és el Madrid. La resta de dies, el Barça surt a jugar encara amb el pijama, conscient que la suma de talent del vestidor acostuma a servir per guanyar els partits sense esforçar-s’hi gaire. Són unes desconnexions que, de mica en mica, han anat donant energia als rivals. Es tracta d’un escenari freqüent en què es guanyen partits sense acabar de jugar bé contra rivals que, en canvi, brillen. Partits que s’obliden quan Messi s’inventa gols impossibles o Ter Stegen es taca els guants fent aturades. Però quan el porter alemany no pot salvar els mobles, les males sensacions en el joc es converteixen en derrotes que encenen totes les alarmes. Les últimes setmanes, els resultats han servit per amagar els problemes interns d’un equip amb dubtes.

La pressió alta del Llevant va deixar fora de joc Piqué i Lenglet, que no van tenir el dia. Deixant molts espais entre línies, el Barça no sabia què calia fer, si centrar-se en defensar o atacar. I va acabar per perdre el partit al mig del camp, on el Llevant va imposar el seu joc físic, amb un munt d’internades verticals que van fer miques la defensa catalana. Campaña, un dels millors sobre la gespa, Borja Mayoral i Radoja, amb un xut desviat, van provocar la bogeria al Ciutat de València en uns minuts per oblidar del Barça, que va jugar tan malament com fa uns dies a Praga. Però, a diferència del partit contra l’Slavia, el Llevant sí que va superar Ter Stegen, que de mica en mica ha anat perdent els nervis al veure com el deixaven venut. Messi va intentar liderar una reacció blaugrana amb un gol anul·lat per fora de joc de Griezmann, però era massa tard. Ni les decisions de Valverde, que va donar minuts a Busquets i Ansu Fati, van servir per poder xutar entre els tres pals del Llevant. Malgrat salvar el liderat, el Barça segueix sent un projecte en construcció que corre perill de caure a trossos si no troba la manera d’acabar l’obra col·lectiva que hauria de ser un equip de futbol.