Cinc lliçons que podem aprendre del ‘corralito’ grec

El cofundador i conseller delegat de Kantox, la 'start-up' catalana d'intercanvi de divises entre empreses, analitza la crisi de Grècia

Philippe Gelis
29/06/2015
3 min

BarcelonaDe vegades una situació problemàtica es resol amb un desenllaç inesperat. En aquestes ocasions ens preguntem: "Com hem arribat fins aquí?". Diumenge vam observar incrèduls els grecs fent cua als caixers per retirar els seus estalvis. Les escenes de pànic del 2001 a l'Argentina estaven fora de qualsevol quiniela a la zona euro fa només dos dies, però quan en un futur ho analitzem, des de la distància i més tranquils, veurem que el que ha passat era el desenllaç més lògic tenint en compte els esdeveniments previs.

Quines lliçons en podem aprendre? I què podem fer-hi?

  1. L'inesperat, passa. Malgrat el que s'ha dit i escrit sobre les relacions entre Grècia i la UE, la decisió de Tsipras de convocar un referèndum i el posterior control de capitals ha estat un desenllaç inesperat per a la majoria dels observadors. Ara, qui pensi que les coses no poden anar a pitjor, hauria de recapacitar. Arribats a aquest punt, tot és possible: suspensió total de pagaments, quita als creditors, retorn al dracma... o fins i tot pitjor.
  2. Grècia està més a prop del que sembla. Els problemes és possible que no es limitin al país hel·lè si les coses es compliquen, com ja vam viure en la primera etapa de la crisis del deute al 2011 a Espanya, Portugal o Itàlia. Si no tens actius ni estalvis a Grècia, el 'corralito' pot ser que no t’afecti directament. Tot i així, els responsables financers o de negocis de les empreses haurien d’estar atents als esdeveniments. La incertesa a Grècia afectarà als mercats provocant la caiguda de les borses i del valor de l’euro, o la pujada del preu del deute d’alguns països.
  3. No s’ha de confiar a cegues en els analistes. Sí, és cert que coneixen la matèria, però és igualment cert que no compten amb informació privilegiada. Al cap i a la fi, s’informen a través de Reuters, 'Financial Times', o CNN, igual que tu, i per tant, existeix el risc que ells s’equivoquin, però siguis tu qui en pagui les conseqüències.
  4. Els polítics tampoc són fiables, tot i que per la raó oposada: ells sí que tenen informació privilegiada, tot i que els seus interessos i necessitats a vegades entren en conflicte amb la seva responsabilitat en moments crucials. Intentar encaixar i gestionar les pressions del propi partit, les demandes dels votants i la seva carrera política pot ser un obstacle a l’hora de mostrar la flexibilitat i l’empatia necessàries per arribar a un acord satisfactori. La successió de reunions infructuoses dels últims mesos així ho demostren.
  5. Mai és massa tard per actuar. Milers de grecs van treure els seus estalvis fora del país durant mesos, tement el pitjor. Fins i tot els ciutadans que ahir feien cua als caixers per treure tants diners com poguessin van ser més intel·ligents que aquells que es van limitar a veure què passava. Això demostra que mai és tard per prendre mesures preventives. En aquest sentit, és recomanable mantenir-se alerta sobre les conseqüències del drama grec i el seu impacte en les divises amb les quals s’opera. A més, és fonamental conèixer bé els riscos, els instruments amb què s’opera, i plantejar una estratègia que serveixi precisament per a reduir els riscos de què la suspensió de pagaments a Grècia afecti al teu negoci, i a tu.

Els responsables de l’àrea financera de les empreses haurien de preveure com a mínim una important caiguda dels preus de l’euro a curt termini. Al 2011, a Espanya ja vam veure, i viure, una caiguda del 50% a la borsa i una brutal escalada dels preus del deute. Les empreses de la zona euro que venguin els seus productes fora incrementaran la seva demanda perquè els seus preus seran més competitius en la moneda local. Tanmateix, els qui necessitin produir fora de Europa podrien veure seriosament reduïts els seus marges per l’augment dels costos de producció.

Però si ho mirem també des d’un altre punt de vista: Grècia serà un dels destins europeus més econòmics per a les vacances d’estiu de l’any que ve.

stats