La Lliga d’Iniesta

Cap d’Esports de RAC1No sé si passa en altres clubs del món, suposo que sí. A Barcelona tenim la dèria de batejar els títols de Lliga. No tots. N’hi ha que són més difícils d’etiquetar, però n’hi ha que són evidents. La Lliga del Cruyff jugador, la Lliga de l’“Urruti t’estimo”, les de Tenerife, la d’en Djukic, la del 2-6, la dels 100 punts i aquesta: la Lliga d’Iniesta. La novena i última Lliga d’Iniesta. També podria ser, perfectament, la Lliga de Valverde. El tècnic ha fet una feina fonamental per convertir un equip/club que a l’agost estava deprimit per la convulsa sortida de Neymar en un conjunt sòlid i fiable, virtuts imprescindibles per guanyar el campionat de la regularitat. Qui guanya la Lliga és el millor; qui guanya la Champions, el millor competidor. Al Txingurri li reconec tots els mèrits, un posat amable necessari després de l’agror de Luis Enrique i un gran pragmatisme futbolístic, tot i que a Roma es va deixar part de la credibilitat guanyada amb un plantejament excessivament poruc. La temporada que ve, encara que sigui sense Iniesta, li demanaria més atreviment.

Que em perdoni Valverde, doncs, però és la Lliga d’Iniesta perquè d’aquí uns anys la recordarem com la Lliga que es va celebrar al mateix temps que assistíem a un gran homenatge per entregues al capità. Al Camp Nou i a tot arreu. Havent anunciat ja el seu futur, guanyar el títol a falta de 5 jornades ens permetrà acomiadar-nos amb tots els honors d’un jugador irrepetible que deixa un buit impossible de tapar. Iniesta ens ha regalat 16 temporades de futbol artístic i ha format un triangle amb Xavi i Messi que ha marcat el futbol mundial en els últims 12 anys. Senzill, lleial i honest, la seva manera de dir adeu el defineix. A més, ens ha deixat la final del Wanda com a full de ruta, com una mena de bíblia estilística que caldrà consultar en els moments de dubte que en el futur ens oferirà. Eternament generós, és el seu llegat. És la seva Lliga.