Llum verda del Congrés a la ‘taxa Google’
L’oposició rebutja la reforma de la llei de propietat intel·lectual, que passa al Senat
MadridAmb 22 vots a favor i 20 en contra, la comissió de cultura del Congrés va aprovar ahir el projecte de reforma de la llei de propietat intel·lectual, que inclou l’anomenada taxa Google, que obligarà els agregadors de notícies com Google i Yahoo News a pagar per reproduir continguts. S’acaba així la primera part d’un partit que ha indignat tant internautes com sectors de la cultura. El portaveu del Partit Popular (PP) a la comissió, Juan de Dios Ruano, va utilitzar justament ahir el símil futbolístic per calmar els ànims de tots els grups de l’oposició, que van decidir votar en bloc contra una polèmica reforma que ha rebut gairebé 170 esmenes, de les quals només les nou presentades pels populars van ser aprovades ahir.
La segona part del partit “es jugarà” -va ser el verb que va fer servir ahir Ruano- al Senat, on es va remetre ahir el projecte de llei. Els populars han donat a entendre que la reforma podria patir noves modificacions a la cambra alta, després d’haver fet “cas omís” al “consens” promès el febrer passat, quan el ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, va presentar la reforma.
Està previst que la modificació de la llei entri en vigor al setembre o l’octubre. Però tal com ha admès el mateix govern espanyol, la reforma no haurà sigut més que “parcial i urgent”, un pur tràmit per complir dues directives europees a l’espera d’una nova modificació, radical i més profunda, de la llei.
La taxa Google va centrar ahir bona part del debat al Congrés, que es va celebrar en una cessió extraordinària (i també caòtica) de la comissió -té competència legislativa- convocada pel PP a finals de juny. El president de la comissió, Juan Manuel Albendea Parbón (PP), de 77 anys -18 dels quals com a diputat, i abans havia treballat per al BBVA-, va necessitar dos apuntadors per no equivocar-se en la votació de les esmenes. “No, aquesta no” o “Si aquesta ja l’hem votada!”, es va sentir en més d’una ocasió entre rialles però també mirades d’exasperació.
L’oposició ha criticat que no sigui integral i adaptada als nous temps, com també que Madrid no l’hagi consultat amb experts. Els punts essencials de la mesura són els següents.
Límits a compartir notícies
Pagar per reproduir continguts no és una novetat a la UE. Alemanya demana als agregadors de notícies que paguin llicències i Bèlgica que s’anunciïn als mitjans. Espanya, en canvi, demanarà que es compensin els editors -de moment no s’inclouran periodistes i fotògrafs-, com demanaven el PSOE i CiU. “Entenem que darrere d’això hi ha qui vol salvar la seva empresa editorial. És una limitació brutal”, va assenyalar ahir el diputat d’ERC, Joan Tardà. El grup d’Esquerra Plural va afegir que “podria acabar repercutint en Twitter o Facebook, on es difonen i comparteixen titulars de premsa amb l’enllaç corresponent”.
Pressupostos digitals
El segon punt més controvertit va ser l’herència del cànon digital del PSOE. El 2011, arran d’una sèrie de sentències, va deixar de cobrar-se en la compra d’articles tecnològics i es va passar a incloure en els pressupostos generals de l’Estat amb el concepte de compensació equitativa per còpia privada. Es tracta de l’únic país de la UE amb aquesta fórmula i l’oposició demana buscar una nova solució. Les entitats de gestió són les que han criticat més la mesura, perquè han passat de rebre 115 milions amb el cànon a només 5.
La finestreta única
Les entitats de gestió també critiquen l’anomenada finestreta única. Es tracta d’un espai on els grans usuaris de repertoris i obres protegides, sobretot televisions i ràdios, poden negociar de manera conjunta la gestió dels drets de llicència, en lloc d’haver de fer-ho de manera individual -cosa que representa més costos-. Es tem que el govern espanyol assigni aquesta nova funció a la SGAE.
Estocada a la pirateria
La nova norma estableix que vulnera la llei no només qui penja continguts il·lícits a internet, sinó també qui els allotja o bé, de manera sistemàtica, amb finalitats comercials, facilita l’accés ordenat a continguts il·legals a través d’enllaços -com serien moltes pàgines on es poden veure sèries-. Les sancions per incomplir aquesta mesura aniran dels 30.000 als 300.000 euros i també es podran bloquejar anunciants i plataformes de pagament electrònic. L’Associació d’Usuaris d’Internet i l’Associació d’Internautes van presentar ahir 1,18 milions de firmes al Congrés perquè es retiri la reforma.
Invasió de competències
La portaveu de cultura de CiU al Congrés també va criticar que aquesta llei vulnera l’Estatut, que estableix que la Generalitat té competències exclusives en l’autorització i revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que majoritàriament actuïn a Catalunya. El PNB va denunciar el mateix.