L’ogre anglès a les ordres de l’italià que no sap perdre

Barcelona“No puc ser amic de cap altre tècnic de la Premier League, no puc”, deia Antonio Conte fa poques setmanes quan li preguntaven pels seus companys de professió. El tècnic italià, senzillament, ha nascut per competir. “Més d’un cop s’ha acabat barallant en partits de futbol platja al sud d’Itàlia, on va néixer i on passa les vacances”, afirma el periodista italià Tancredi Palmeri sobre Antonio Conte. L’any passat Conte va aconseguir recuperar el caràcter guanyador d’un Chelsea que va arribar a quedar-se fora de les competicions europees la temporada 2015/16, la temporada en què el Leicester va donar la sorpresa enduent-se el títol. 12 mesos després Conte havia donat al club de l’oest de Londres el seu sisè títol de lliga. El cinquè des de l’arribada del magnat rus Roman Abramóvitx, l’any 2003.

Conte va deixar la selecció italiana -que a l’Eurocopa del 2016 havia rendit a un nivell superior del que tenia- sumida en una depressió quan va acceptar l’oferta d’un Abramóvitx que inicialment va enamorar-se d’ell quan el va veure celebrant els gols com un boig, penjant-se de les banquetes, cridant com ho fan els nens quan marquen un gol a l’últim minut d’un partit al pati i estripant-se la roba. L’any passat, el Chelsea -que ja no és el club que gasta més del món, ja que els dos clubs de Manchester, el Barça i el PSG gasten més- va guanyar la lliga, malgrat que va anar quedant clar que no és fàcil domar un Conte que va dubtar seriosament si havia de seguir a Londres. L’única cosa que el fa allunyar-se del joc és la seva família, i l’any passat vivia a Itàlia. Abramóvitx no veia amb bons ulls tants viatges i finalment, aquest estiu, el tècnic va calmar l’ambient quan la seva dona i la seva filla van anar a viure amb ell a Cobham, una zona residencial al sud de Londres. De mica en mica, tots els rumors sobre si Conte seria acomiadat es van anar esfumant. I malgrat que l’equip ja ha quedat descartat de la lluita per ser campió, incapaç, com tots els altres clubs, de seguir el ritme del City de Guardiola, Conte encara hauria de ser tècnic dels blues al febrer.

Serà la setzena vegada que el Barça i el Chelsea es veuran les cares. El que el 1966 va ser un duel anecdòtic a la UEFA, els últims 15 anys s’ha convertit en una de les grans rivalitats europees. Del gol amb la punta de la bota de Ronaldinho al “teatre” de Mourinho, del gol de Fernando Torres al Camp Nou al d’Iniesta a Stamford Bridge. Una rivalitat molt igualada que va convertir el Chelsea, històricament un club a l’ombra de l’Arsenal o el Tottenham a la capital anglesa, en el gran ogre europeu del Barça.

Conte, en canvi, s’enfrontarà per primer cop a Messi, i haurà de confeccionar una gàbia per a l’argentí. I és un expert a fer-ho. “És un tècnic obsessiu, que analitza cada cosa al detall i que sempre troba l’equilibri entre destruir i crear. Els seus equips defensen bé, però sempre arriben molt a l’àrea rival”, diu Palmeri. “El seu Chelsea competeix bé. Ha fitxat jugadors poc mediàtics per poder confeccionar un equip amb prou fons d’armari per a tots els reptes”, diu el periodista anglès Oliver Holt. Al febrer el Chelsea segurament podrà prioritzar la Champions, tot i que no es pot oblidar d’assegurar-se acabar entre els quatre primers a la seva lliga.

Courtois pot competir amb Ter Stegen en el debat sobre quin és el millor porter del moment. Davant seu, tres centrals, amb David Luiz que de vegades cau a la banqueta. I laterals llargs i treballadors, normalment Moses i Zappacosta. Al mig del camp, tot treballa amb l’incansable Kante i amb Bakayoko al costat d’un Cesc amb mil raons per desitjar brillar contra el Barça. En atac, llibertat per a Hazard, altre cop encisador, com fa anys, i Morata fent oblidar Diego Costa. I tot, amb una banqueta plena de recursos, com Pedro, William, Batshuayi i Marcos Alonso. “En algun partit, com el del camp de la Roma, la defensa va fallar. Aquí encara cal decidir quins són els tres centrals destinats a jugar els grans dies. Azpilicueta s’ha adaptat bé a la posició, Cahill té galons i el danès Christensen demana pas competint amb Rudiger i Daviz Luiz”, apunta Holt.

“La clau segurament serà al mig del camp, on Conte posarà molts jugadors, amb molta força, per intentar ofegar Busquets i encerclar Messi. El Chelsea té disciplina, múscul i agressivitat. I en transició és letal”, adverteix Palmeri. “Conte passarà cada nit a partir d’ara pensant com aturar el Barça. Serà la seva obsessió”, afegeix sobre un tècnic que ha aconseguit que el Chelsea torni a ser protagonista, com ho era fa una dècada.