A l’Oktoberfest, més és més

MunicDir que l’Oktoberfest de Munic és el somni eròtic de Homer Simpson tenint lloc en la mansió que es construiria la Heidi no és mentir. Tot i això, aquesta definició sí que implica no dir tota la veritat, ja que aquest megaesdeveniment és tan gran que tant pot satisfer persones enamorades de la cervesa com persones enamorades de passar-s’ho bé en general, abstemis i vegans inclosos.

L’Oktoberfest muniquesa, que no té lloc a l’octubre sinó al setembre -es va avançar per tenir més bon temps-, s’ha convertit els últims anys en la festa popular més visitada del món, al nivell del Carnaval de Rio de Janeiro, amb uns sis milions de visitants el 2015. A l’esplanada de Theresienwiese -que significa “el prat de la Teresa”-, situada a uns 25 minuts a peu de la plaça central de Munic, la Marienplatz, és on té lloc la festa, que és d’accés gratuït i que ocupa 34 hectàrees. La cita és tan exitosa que actualment ja ha decidit deixar de fer-ne promoció turística. Tot i això, no han renunciat a donar-se a conèixer en llocs com Barcelona, que tindrà la seva pròpia -i molt completa!- Oktoberfest entre els dies 11 i 22 d’octubre a la plaça de l’Univers.

Entre els assistents hi destaquen els bavaresos, que viuen aquesta setmana com els valencians les Falles o els andalusos la Feria de Abril. Però també hi té un enorme impacte el turisme intern del país, ja que cinc dels sis milions de visitants són alemanys que provenen d’altres lands. L’últim lloc en el podi l’ocupen els estrangers, que només representen un dels sis milions de visitants.

Però, sigui quina sigui la procedència dels assistents, l’uniforme majoritari és el vestit tradicional bavarès. Una confecció tan popular aquí com el kilt a Escòcia, que pot arribar a costar fins a 2.000 euros als homes -en bona part pels pantalons de pell de cérvol amb tirants que inclou- i fins a 800 a les dones, que per adaptar-se a la moda sense morir en l’intent es van renovant el davantal cada any.

Cerveses ‘ad hoc’

Però, folklore a banda, l’eix vertebrador de la festa és la cervesa. O, més ben dit, les cerveses muniqueses. I és que a l’Oktoberfest només es poden vendre les cerveses de les empreses de la zona. Però no totes tenen la mateixa acceptació, les més esperades són les que els mestres cervesers creen per a aquestes dues setmanes, creacions de vida curta que l’any següent no es reeditaran. Així ho explica Christian Dahncke, mestre cerveser de Paulaner, la cervesa més venuda de la fira. “Cada any creem una nova cervesa per a l’Oktoberfest, per a la qual intentem aportar alguna cosa nova. Tot i això, sempre partim de la mateixa recepta bàsica. Per exemple, la cervesa que creem és de sis graus [1,2 més de l’habitual] i és més dolça. A més, també és millor perquè porta poques setmanes emmagatzemada”, explica l’expert, que assegura que “no hi ha truc per fer-la bona, sinó molts d’anys d’entrenament”. “Tots diuen que fan la millor, però en el nostre cas és la veritat”, assegura el mestre mentre cambreres passen carregades de gerres de cervesa per dins de la caseta de l’empresa Käfer, amb una capacitat per a unes 2.000 persones.

L’espai, tot i les seves grans dimensions, s’ha convertit en un lloc de difícil accés per l’èxit que li dona l’assistència de celebritats locals com els jugadors del Bayern Munic. O les treballadores de Mercedes, que durant la visita d’aquest redactor hi havien acudit sense els seus companys de feina homes. “Estrenen cada any el vestit, elles”, deia una dona que no formava part del grup.

Però aquí la cervesa no hi entén de classes socials i costa el mateix a tothom. Un litre, la mida més petita en què es ven la cervesa feta ad hoc per a la festa, costa a tot arreu al voltant dels 10 euros. Un preu que cada any resulta polèmic per massa car però que, finalment, no aconsegueix que se’n vengui poca. En total, se’n venen set milions de litres. Una quantitat que és elevada però que si es té en compte que hi ha sis milions de visitants vol dir que toca a poc més d’un litre per cap de mitjana. Tot i això, la visita al lloc dels fets indica que hi ha molta gent que no en deu beure gens, ja que hi ha molts assistents que en beuen molt més d’un litre.

Per cert, explica Dahncke, que porta 25 anys al càrrec, que la gent vol la cervesa daurada i que “des del 1965 que no es fa cap cervesa negra” específicament per a l’Oktoberfest. Això sí, en podran trobar en altres bandes de la ciutat, que viu els seus 15 dies de glòria. També en trobaran de blat, que Paulaner comercialitza habitualment. Aquesta, per cert, la venen en gerres de només mig litre, perquè no és l’específica de la fira. Si quan els hi serveixen els posen dos dits d’escuma espessa dalt de tot de la gerra, que no es queixin: “Aquí no fem com els anglesos, que se l’aparten. Aquí l’escuma ens agrada”, explica el mestre cerveser.

Tones de carn

L’altra gran pota de la festa és el menjar. Concretament, la carn, base indiscutible de la cuina tradicional bavaresa. Ho explica perfectament el xef principal de la carpa de Paulaner, un espai on caben 8.000 persones i que costa 1,6 milions d’euros muntar-la. “Servim de sis a vuit tones de carn cada dia. Només de pollastres, en fem entre tres mil i cinc mil cada dia. D’ànec, per exemple, en servim mitja tona”, enumera Andreas Gietl. El veterà, que fa 14 anys que hi treballa, lidera una cuina on hi ha “100 treballadors” i on es renten “60.000 plats cada dia i 1,3 tones de coberts”.

L’equip de Gietl aplica el fordisme a la cuina. Com a les emblemàtiques fàbriques d’automòbils de Baviera, treballen en cadena. Un ajudant de cuina, per exemple, es dedica només a posar espècies durant la seva jornada. En el cas dels pollastres, fins i tot han desenvolupat una tècnica pròpia per fer-los a l’ast que permet treure’ls del punxó que els sosté més ràpidament. Ells i el mestre Dahncke són la R+D+I de l’Oktoberfest.

Entre els plats més demanats d’aquesta fira destaca molt especialment el pollastre rostit, que planta cara a les salsitxes de Nuremberg -especiades amb majorana- i als típics tòpics frankfurt i bratwurst. Tampoc es queden enrere el cruixentíssim garró de porc o la vedella estofada. Una sèrie de plats que se serveixen sempre amb acompanyaments no gaire més lleugers. Per exemple, els brètzels o les mandonguilles de pa i les de patata, anomenades semmelknödel i kartoffelknödel, respectivament. També són imprescindibles els embotits, formatges i patés de la zona, que esperen els comensals a la taula “perquè no es posin de mal humor mentre esperen el menjar que hagin demanat”, tal com explica Gietl. I, per postres, el més esperat és el kaiserschmarrn -a la imatge circular-, l’anticrist d’un diabètic. Són pancakes fets a miques barrejats amb fruits vermells, coberts de sucre de llustre i acompanyats de melmelades i compotes variades. “En els últims anys -explica el xef- ha crescut la demanda de plats vegetarians, com l’ struddel de patata, pasta amb xucrut i els nyoquis amb llet de coco”. “Són només el 5% del que servim”, admet.

Les altres diversions

Però no només hi ha persones interessades a menjar i beure -i ballar i lligar!- dins la carpa d’alguna empresa cervesera. La fira que hi ha al voltant les carpes també és un reclam enorme. Sense anar més lluny, la nòria que hi ha -de 50 metres d’alçada-és la desmuntable més gran del món. De fet, només és superada per la de Londres, que és fixa. És la mateixa des del 1979, una institució dins l’Oktoberfest, en la qual és millor pujar tot just arribar, ja que potser no resulta convenient combinar-la amb gaire cervesa.

I per als més nostàlgics, l’Oide Wiesn. La fira tradicional, que van muntar el 2010 per commemorar els 200 anys de la primera Oktoberfest i que va agradar tant que s’ha quedat. És un recinte dins del recinte en el qual, per només tres euros, es pot rememorar com era la festa abans de la globalització. Hi ha carpes on la música és més tradicional i atraccions menys mastodòntiques. Un lloc amb més calma que s’ha convertit en un espai melancòlic per als muniquesos de més edat i en un espai ideal per als joves que ja han tingut fills i els porten a la fira. Les atraccions d’allà dins són més barates. Una dada que cal valorar si tenim en compte que entre una cosa i l’altra passar el dia a la fira pot sortir mínim per uns 80-100 euros.

En total, aquest any hi havia 14 carpes considerades grans i 21 considerades petites. Cadascuna amb les seves particularitats però totes amb la festa i el plaer com a modus vivendi. Gent de totes les edats, gent de tot el món, música que pot anar des d’una versió bavaritzada de Sweet Caroline fins al Despacito amb accent teutó passant per clàssics folk de la regió, taules i bancs on es pot menjar però també pujar a ballar, vestits tradicionals combinats amb Nike Air Max d’última generació, estones de sol, estones de pluja... Tot és possible a l’Oktoberfest. Tot menys quedar-s’hi després de les 23 h. Per més cervesa que hagin begut, no deixen de ser alemanys. L’endemà tothom treballa.

El que heu de saber de l’Oktoberfest abans d’anar-hi

Sense taula no és el mateix

L’entrada al recinte és gratuïta i està oberta a persones de totes les edats. No obstant, la gràcia és entrar en una de les carpes i poder viure allà dins l’èxtasi musical ballant sobre algun banc, després d’haver-se cruspit un bon tall de carn i d’haver-se begut algunes cerveses. Per poder-ho fer cal reservar taula en alguna de les carpes, cosa que s’ha de fer amb molta antelació perquè desapareixen. Si sou uns improvisadors nats, l’alternativa és anar-hi ben aviat al matí (obren cap a les 10) per trobar-ne alguna de buida. Reservar és gratuït però us faran comprar un tiquet de menjar i beure per a les 10 persones que caben a cada taula. Si hi aneu amb nens, sapigueu que us faran abandonar la festa abans d’hora per protegir els infants.

L’Oktobermantra

La música en directe és omnipresent, ja que a totes les carpes hi ha escenari. Sigui quin sigui l’estil del grup que trobeu amenitzant la festa, heu de saber que, com un mantra, sonarà sense parar l’himne de l’Oktoberfest, una cançó anomenada Ein prosit. La tornada del tema inclou comptar fins a tres en bavarès -oans, zwoa, drei - mentre la gent aixeca tres cops la gerra de cervesa. Quan arriba el número quatre tothom crida: “G’suffa ”, que seria la versió del nostre “A sant Hilari”, i fan un bon glop. Sentireu uns quants milions de cops la cançó si passeu un dia aquí. Si sempre fan un bon glop... ja us ho podeu imaginar.

La muntanya del vòmit i objectes perduts

Diu la frase popular que una retirada a temps és una victòria. Això és el que fan molts cops els visitants de la Kotz-Hügel, l’espai que més va sorprendre de tota la fira al cambrer Mihael Japelj, que fa dos anys que va deixar Eslovènia per anar a treballar a Munic. “Em vaig quedar molt parat quan vaig saber que tenien un lloc anomenat muntanya per vomitar [és la traducció de Kotz-Hügel ]”, recorda Japelj.

Com podeu imaginar, les històries de l’oficina d’objectes perduts de l’Oktoberfest donen molt de si. Entre aquests objectes, destaquen una canya de pescar, una ordre judicial, una escombreta de lavabo, un Playboy signat i el més cèlebre de tots: una cadira de rodes. Mòbils, claus de casa i carteres són els més habituals. D’anells de casament, roba i instruments també se n’han trobat en diverses ocasions.