ART
Misc15/05/2017

Loop: redescobrint els pioners del videoart

El festival traça un pont entre els orígens i la creació contemporània amb 350 vídeos exposats en 90 espais

Laura Serra
i Laura Serra

BarcelonaSeria inimaginable que els quadres més icònics del món estiguessin tancats a les reserves dels museus. I encara seria més insòlit que no es poguessin ni tan sols investigar ni consultar en arxius. Això és justament el que passa amb el videoart, una disciplina que va néixer als anys 60 i es va expandir les dècades següents però que, tant per la ràpida evolució del format com per la dificultat tecnològica de les instal·lacions, i fins i tot per la falta de suport institucional inicial, ha quedat ocult per a les generacions següents. El Loop, un festival de videoart pioner, ha decidit posar-hi remei. En la quinzena edició es dedicarà a redescobrir i homenatjar els pioners del videoart i restaurarà “unes peces de vídeo que no són tan conegudes com ho haurien de ser”, defensa Carolina Ciuti, coordinadora del festival que dirigeixen Emilio Álvarez i Carlos Durán.

Muntadas va ser el primer que, ja el 2003, quan naixia el Loop, va reivindicar la necessitat de tornar als orígens. “Hem esperat fins al 2017 perquè ara tenim la capacitat per fer una mirada retrospectiva, fer una anàlisi del mitjà i ajudar a construir una història més completa”, diu Ciuti. Amb aquest fil conductor, el Loop ha comptat amb l’assessoria dels dos principals investigadors de l’art audiovisual a l’Estat, l’artista Eugeni Bonet i l’historiador de l’art Antoni Mercader. A més de comissariar una exposició ( Video rewind ), també han treballat en la conservació i patrimonialització del vídeo amb la creació d’un arxiu online que de moment conté 70 documents sobre el videoart a Espanya i en la publicació d’una recopilació de textos d’autors fundacionals com Martha Rosler, Bill Viola o el mateix Antoni Muntadas ( Video writings by artists ). “És una invitació a la recerca perquè els historiadors treballin amb documents que expliquen el que passa entre el 1974 i el 1990 a Espanya”, afirma Mercader.

Cargando
No hay anuncios

“El videoart té una història breu però densa -reconeix Ciuti-. Cal recordar que als anys 90 ja hi havia crítics que deien que el vídeo era un mitjà obsolet perquè havia exhaurit les seves capacitats creatives”. No ha sigut així, sinó que ha seguit evolucionant. “Al principi tenia un perfil molt radical, contracultural, volia servir de canal alternatiu i desafiar la cultura de la televisió”, explica la coordinadora de Loop.

En la programació del festival destaquen els noms de referents del gènere, autors que van ser centrals des dels anys 60 fins als 80, com Chip Lord, el matrimoni Vasulka, Eugènia Balcells, Robert Cahen o David Hall, entre d’altres, a alguns dels quals se’ls dediquen retrospectives. El Loop també vol recuperar moments importants del vídeo a l’Estat, amb la recreació de la primera peça de videoart a Espanya, Primera mort (1969), i de la Mostra de Vídeo Experimental dins la Mercè de 1984.

Cargando
No hay anuncios

Més que arqueologia

Però no serà una edició del Loop només arqueològica. “Volem servir de pont entre el passat i la creació contemporània”, assegura Ciuti. En la programació hi haurà espai per a tot. Del 18 al 27 de maig, el Festival Loop projectarà en 90 museus, galeries i espais insòlits de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat fins a 350 vídeos de 223 artistes. Una cinquantena d’aquestes propostes es podran veure dins la Fira Loop, el 25 i 26 de maig, la cita que cada any reuneix els agents del sector -artistes, galeristes, comissaris i col·leccionistes- a l’Hotel Catalonia Ramblas i que, a més de servir de tribuna de reflexió, ofereix una panoràmica de la producció del present.

Cargando
No hay anuncios

Una ‘performance’ sobre una taula de dissecció

A més de mirar al passat, el Loop apunta al futur impulsant la nova creació a través de dos premis, el Discover i el Premi de Videocreació. L’últim projecte guanyador d’aquest últim és Cos social (Lliçó d’anatomia), de Joan Morey, que es pot veure a l’Arts Santa Mònica. L’artista, que treballa amb la performance com a llenguatge principal, s’ha inspirat en les lliçons d’anatomia de les pintures del Renaixement i el Barroc per plantejar quina és la funció del cos en la cultura occidental. “Com a individus, quin lloc tenim en la societat?”, es pregunta Morey, que ha enregistrat en temps real la performance a l’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.