Lopetegui se la juga, Valverde també
Seria una mala notícia si el Barça - Reial Madrid, batejat ara fa uns anys com a clàssic -pispant aquesta expressió d’un futbol argentí en què els clàssics tenen menys joc però més vida a la graderia-, no fos atractiu ara que no tenim Messi -lesionat- i Cristiano -a Torí-. La rivalitat Barça-Madrid ha crescut tant que s’ha convertit en un producte global en què tothom pot decidir què hi vol trobar. Si vols veure-hi un espectacle, pots fer-ho. Si vols parlar de política, t’ho posen ben fàcil. Però si només vols parlar de com entendre el joc, també és el partit ideal. De fet, fa anys que Javier Tebas, president de la Lliga, es queixa que més enllà d’Espanya només interessa el clàssic. No passa com a la Premier, on tota la lliga és un producte tancat.
El clàssic, en canvi, es ven sol, i qui vulgui veure-hi la foguera de les vanitats, pot fer-ho. Al costat dels socis de tota la vida hi veurem aquells turistes que arriben al Camp Nou com ho podrien fer a un combat de boxa a Las Vegas. Segurament no segueixen tots els partits de la temporada, però queda molt bé ser al clàssic. És un producte de luxe. Un partit en què Lopetegui s’hi juga molt. Si no guanya, difícilment seguirà. I si guanya però encadena dues derrotes els pròxims mesos, segurament també caurà. Fa temps que Florentino, altiu a la seva llotja, va dictaminar la sort del tècnic basc abaixant el dit polze, condemnant-lo als lleons.
Al Barça, en canvi, el dit de la directiva assenyala cap al cel, cap a dalt, quan toca parlar del futur a curt termini de Valverde. Però en un futbol en què als grans ja no se’ls permet perdre i en què alguns directius canvien d’opinió amb la mateixa facilitat amb què canvies la posició d’un dit, Valverde sap que també s’hi juga bastant. No tant com Lopetegui, esclar, però quan ets favorit les decepcions inesperades fan molt de mal. Malgrat la baixa de Messi, el bon partit contra l’Inter serveix per reforçar un projecte on Valverde sap que hi ha molta gent a punt per fer-li una ganyota de desaprovació a la mínima. La temporada anterior més d’un el volia fora per culpa de la desfeta de Roma, per exemple. Al club volen la Champions i guanyar els clàssics, cosa que afegeix pressió a un tècnic que també va entendre, quan es va xiular dimecres el canvi d’Arthur, que el Camp Nou vol un triomf però no vol que arribi amb tàctiques conservadores. A Valverde li tocarà ser valent. A Lopetegui, jugar-se el sou.
