Confinada amb la seva ambició

Madonna ha confessat aquesta setmana a les seves xarxes socials que es va contagiar de coronavirus però que ja s’ha curat. Segons relata la reina -emèrita- del pop, va contraure la malaltia a principis de març, durant el final de la seva gira a París, i des de llavors té anticossos. La Ciccone ha efectuat la confessió dies després que diversos mitjans especulessin amb el fet que estava malalta, basant-se en informació actual però també en el seu currículum de salut recent, que inclou declaracions d’ella parlant de dolors insuportables, l’abandonament de l’escenari amb un bastó i cancel·lacions de concerts.

“Quan algú dona positiu per anticossos significa que ha tingut el virus, cosa que clarament em va passar a mi quan vaig estar malalta al final de la meva gira a París fa més de 7 setmanes”, ha explicat l’artista, de 61 anys, que assenyala que part de l’equip que l’acompanyava en els assajos i a sobre de l’escenari també va estar malalt durant aquells dies. “Tots vam pensar que teníem una grip molt greu. Gràcies a Déu, tots estem sans i bé a hores d’ara. Espero que això aclareixi les coses per als que van massa de pressa! El coneixement és poder!”, adverteix la intèrpret de Like a prayer.

L’artista ha aprofitat la confessió per fer una mica de personal branding unint-la a una notícia que assenyala que acaba de donar un milió d’euros a un fons d’ajuda internacional per desenvolupar una vacuna contra el coronavirus. Madonna ha fet la donació en el marc d’una conferència internacional de donants organitzada per la Unió Europea per al desenvolupament de nous mètodes de diagnòstic, tractaments i una vacuna universal contra el coronavirus. Gràcies a ella i a molts altres benefactors -des de Bill Gates fins a Mourinho -, aquest fons va recaptar els gairebé 8.000 milions de dòlars que perseguia. Una llàstima que aquesta premsa èpica i messiànica de Madonna es vegi esguerrada de dalt a baix al descobrir que, malgrat presumir de solidària, va agafar el seu avió privat per presentar-se sense cap remordiment a l’aniversari d’un amic a Nova York.

L’estrella es manté fidel a l’estil alliçonador que sempre ha tingut. El problema és que aquesta posada en escena cada cop xoca més amb la realitat de les publicacions de les seves xarxes, que no redacta ella mateixa sinó algun membre del seu equip. Són posts en què l’eterna ambició rossa mostra una certa decadència i en què se la veu força fora de lloc. De fet, no fa gaire va ser notícia perquè va dir en un vídeo que volia fer “un llarg passeig amb cotxe” en què “baixaria les finestres per respirar l’aire amb covid-19”. Un comentari disfressat d’ironia però que evidencia que en el fons se sent impotent i enrabiada pel moment vital en què es troba.

En aquests termes s’hi referia recentment al mitjà nord-americà Page Six Brad Jeffries, que va ser el coreògraf de tres vídeos seus i del The virgin tour. “Ningú al seu voltant pot dir-li res avui dia. [...] Potser Liz [l’exmànager de l’artista, que es va retirar el 2015], però ja no hi és. Per això ara Madonna sembla tan esbojarrada”, descriu el ballarí, que assenyala que el problema de fons és la seva actual irrellevància artística i, en conseqüència, pública. “Sentir-se irrellevant l’ha d’estar matant. [...] Ha viscut tota la seva vida sota els focus i ara només és una bombeta. Per a algú com ella, això ha de fer mal”, declarava Jeffries, que deu ser un dels pocs treballadors de l’artista que no va signar una clàusula de confidencialitat i que per això pot opinar lliurement.

Obsessionada des de fa anys i panys amb la seva salut -artistes de casa nostra expliquen que a Evita (1996) no deixava fumar en la seva presència-, s’entén que infectar-se de coronavirus li ha degut generar un estrès i un desconcert enormes. Al seu Instagram s’han pogut veure vídeos on se la veu fent una simple volta de ball i gairebé ensopegant -cosa que sembla inconcebible en una ballarina del seu nivell-, cantant Vogue canviant-li la lletra per “ Peix fregit, oh, ja no tenim pasta així que mengem peix fregit ”, posant-se una mitja de compressió i cantant mentre la claca del servei l’aplaudeix, etc...

Sense el seu mànager de sempre, sense la certa contenció que va exercir el seu marit Guy Ritchie entre el 2000 i el 2008 i sense els treballadors de sempre que no han pogut més, la diva i el seu ingent patrimoni -de 570 milions de dòlars, segons Forbes - sembla que van a la deriva. L’èxit sostingut de Madonna durant dècades en l’infernal món de la música ara sembla que no era un èxit sinó una condemna que l’ha acabat convertint en una addicta a una fama que ja difícilment tornarà. És una llàstima veure com s’apaga el mite que va arribar amb 35 dòlars a Nova York l’any 1977 i que es va convertir en la primera celebrity global en sentit modern.

Després del seu inabastable periple, que és història del pop en majúscules, sap greu veure com aquesta estrella es consumeix víctima d’ella mateixa i de totes les seves obsessions. Costa, per als que seguim sent fans d’aquesta artista, veure com una de les carreres musicals més apassionants de la història acaba així només per un problema d’ambició desmesurada que impedeix que Madonna digui: “Fins aquí”. El títol d’ambició rossa no era un amulet. Era una maledicció. Que poc ho sabíem.