6/5: José Enrique Millo

EL NOMENAMENT d’Enric Millo com a secretari general d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia ha provocat un interessant debat al Parlament andalús. D’una banda, tant Vox com el PSOE han vingut a dir que Millo no ha abjurat prou (o prou eficaçment) del seu passat catalanista com per poder merèixer aquest càrrec. D’altra banda, el PP -que l’ha nomenat- assegura que l’hostilitat de l’independentisme demostra que Millo sí que ha abjurat prou de tota connivència amb el catalanisme. El mateix interessat ha contribuït a la polèmica: en la premsa andalusa, s’informava que José Enrique Millo havia estat nomenat responsable de l’acció exterior andalusa. No em consta que Ciutadans hagi dit res sobre el tema, ni defensant ni atacant Millo. En tot cas el debat em sembla interessant perquè pot servir de mesura per saber de quantes coses ha d’abjurar públicament un català per ser tractat, a Espanya, com un espanyol més, en termes d’igualtat, precisament pels que proclamen que els catalans són espanyols i que tots els espanyols han de ser tractats igual. Sabem que Rivera ha fet prou mèrits, en aquest sentit. Molts pensàvem que Millo també. Doncs es veu que no n’hi ha prou. Per a alguns, mai no n’hi ha prou. Ho posen realment molt difícil...