La fortuna de Malcom, els problemes de Dembélé

Enviat especial a Milà"A vegades sembla que els futbolistes són robots, però aquests nois necessiten suport. Són persones, i les relacions són claus", explica Gustavo Poyet, que va ser entrenador de Malcom al Girondins de Bordeus. La primera reacció del brasiler després de marcar el seu primer gol com a blaugrana al Giuseppe Meazza va ser emocionar-se, amb una expressió gairebé de dolor, de qui ha patit. Ho va celebrar tapant-se el rostre, però tots els seus companys el van anar a buscar per abraçar-lo i dir-li paraules a l’orella. "S'ho mereixia, és un noi molt maco que treballa fort", deia Sergio Busquets.

Des que va arribar al Barça, Malcom no era Malcom. Era un jugador secundari, sense pes a la dinàmica del vestidor. Quan havia jugat, no havia fet gran cosa. El seu partit de copa al camp de la Cultural va ser especialment dolent, i Valverde el va enviar de nou a la graderia pocs dies després. Però a la segona part del partit de Milà, amb el partit trencant-se, Valverde va optar per Malcom. Hauria pogut donar minuts a Rafinha, però va optar per les cames de Malcom. I la jugada va ser guanyadora. "Entenc Valverde, és molt difícil gestionar un vestidor. És un joc psicològic. Cada jugador reacciona de forma diferent a les teves decisions. Un dia deixes a la graderia un jugador que no ho fa bé, però si li dones minuts després reacciona amb caràcter. Potser amb aquests minuts a Milà, Valverde ha recuperat el millor Malcom. Qui ho sap, el camí és llarg", explica a l’ARA Poyet.

El destí de l’exjugador del Girondins podria anar lligat al de Dembélé. Amb Messi i Suárez fixos en atac, una tercera plaça queda reservada per a un jugador de banda. De fet, Malcom va marcar després d’entrar per un Dembélé que ho va intentar amb dos xuts des de la frontal, però de nou va semblar que jugava un partit diferent. "No hi ha química, encara", diuen des del Barça per explicar el lent procés d’adaptació d’un jugador excel·lent a un estil de joc concret com el del Barça. En partits trencats, el francès apareix. Quan el Barça juga amb ordre, fidel al seu estil, pateix.

El gol de Malcom podria complicar més les coses per a Dembélé, ja que Malcom li serà competència directa ara que tornarà Messi. "La sort d’un jugador sempre significa problemes per als altres, no és fàcil de gestionar", diu Poyet. De fet, a San Siro, Rafinha, titular en els últims tres partits, va ser suplent sense jugar ni un partit. Si Valverde els té endollats els tres, en sortirà guanyador. Però pel camí pots perdre jugadors i Dembélé preocupa, especialment, per la seva forma de fer fora del terreny de joc: tancat en el seu món, amb peticions que no han agradat al Barça els últims mesos, com ara voler canviar de conductor privat, no cuidar l’alimentació i no fer gaire cas del cuiner que el Barça li va posar, o no complir compromisos del club en publicitat, amb la qual cosa ha obligat a canviar l’agenda del club. Si entre els treballadors de la casa Dembélé provoca nervis, dins del terreny de joc també ho fa. La manca de química afecta també el joc, amb els futbolistes fent ganyotes de desesperació quan creuen que el francès s’equivoca amb les seves decisions. Al vestidor tampoc va agradar la temporada passada sentir Dembélé especulant amb ofertes de clubs de la Premier League. La percepció era que un jugador que porta tan poc al club, sent jove, hauria de deixar clar que vol triomfar al Camp Nou i no pas jugar amb l’interès per altres clubs.

A les portes d’una nova aturada de seleccions, el partit contra el Betis podria ser una nova prova per veure cap a on evoluciona el vestidor ara que tornarà Messi. En funció de qui tingui minuts, es podran treure conclusions sobre la gestió d’un Valverde que va somriure en veure com Malcom buscava l'ocasió de xutar amb l’esquerra, en la jugada del gol, quan Asamoah li estava oferint la sortida exterior, per la dreta, per evitar el xut. Però Malcom va trobar el forat, amb encert. Va marcar el gol que li canvia molt les coses. "Malcom pot triomfar al Barça, té molta qualitat. Li falta acabar d’adaptar-se a l’estil de joc, però si el Barça juga amb aquest 4-3-3 s’hi adaptarà. Al final, els jugadors necessiten sentir-se valorats. A Bordeus li va costar, però després de parlar amb ell i connectar amb la persona, un noi que ha patit per triomfar, les coses van començar a canviar". La celebració de Milà, amb els companys creant complicitats amb ell, va ser un moment en què les coses van començar a ser diferents per a Malcom.