Males formes, pitjor gestió
Per si quedaven dubtes que obligar Messi a quedar-se a contracor no era bona idea, el 10 blaugrana va tornar a carregar ahir contra les formes dels actuals gestors del club. Res de nou, però, en canvi, sí la confirmació que el capità no oblidarà l’episodi del burofax tan ràpid com calculaven els més optimistes. I, més enllà que Messi estigui descontent amb com l’entitat ha tractat la seva retenció i la sortida dels seus amics, el més inquietant és que la temporada que arrenca demà té, com la pretemporada, més aroma de convulsió que d’il·lusió.
De les formes, per cert, en podem parlar una estona. Perquè és tan cert que Bartomeu ha defraudat la confiança de Messi per falta de projecte i paraula com que el capità s’hauria de reprimir -mentre vulgui ostentar aquesta condició- numerets que no aporten altra cosa que recordar-nos que està legítimament emprenyat.
En tot cas, si les formes són importants, encara ho és més una gestió seriosa. El nou episodi de malabars viscut amb la sortida de Suárez descriu perfectament el caos organitzatiu: dilluns al vespre, el Barça dona per fet l’acord amb l’uruguaià perquè vagi a l’Atlètic de Madrid; a continuació, l’acord queda bloquejat pel president quan s’assabenta que marxava de franc a un club que no només és rival directe sinó que va obligar el Barça a pagar-li un impost revolucionari de quinze milions per no denunciar el fitxatge de Griezmann; i dimarts al vespre Bartomeu s’adona que no traurà més de quatre rals en variables per l’uruguaià i que, per més ràbia que li faci, el jugador té la paella pel mànec perquè ningú -sobretot Koeman- no vol que es quedi a Can Barça, de manera que torna a donar-hi el vistiplau.
Un desori d’aquest calibre només s’explica per la progressiva devaluació de l’estructura executiva del club, que Bartomeu ha anat aprimant i mediocritzant a mesura que s’ha anat pentinant directors generals i esportius. La llarguíssima renovació de Mirotic que es va anunciar ahir em va recordar un altre capítol semblant. Fa poc més d’un any, Bartomeu se’n va anar a Miami i en va tornar amb un acord amb el montenegrí que senzillament el club no es podia permetre, i va haver de ser el responsable de la secció qui redrecés la situació.
Per tot plegat, i entenent que el Barça és una entitat presidencialista, un dels principals reptes del pròxim mandatari és crear una estructura professional amb talent i dotar-la d’estabilitat i poder de decisió. Altrament, estarem permanentment condemnats al desgavell.