18/03: Ben provat!

Els seguidors habituals de competicions d’esports d’equip, sobretot en categories infantils i juvenils, reconeixeran un crit que se sent sovint des de la graderia o des de la banqueta: “Ben provat!” És un crit d’ànims que premia una jugada arriscada i oportuna, que era lògic i raonable fer, però que no ha sortit bé. És el crit que hauria volgut fer després de la manifestació de dissabte a Madrid. Ben provat! I no perquè fos un fracàs, que no ho va ser, sinó perquè contenia un intent, una prova, que calia fer, però que no ha sortit bé del tot. La manifestació havia de servir per convocar i presentar la solidaritat amb la causa catalana -no la independència, el dret a decidir- de sectors importants de la societat espanyola. I no va ser això, o no ho va ser prou. Era una gran manifestació catalana, proporcional a les que s’han fet a Catalunya o a Brussel·les. La solidaritat de fora de Catalunya ha estat limitada, centrada en col·lectius amb reivindicacions nacionals pròpies, i amb les absències clamoroses de molts sectors de l’esquerra espanyola que es proclamen republicans. Per sota del que calia esperar. Però ben provat. Perquè, si sortia bé, era un gol important. I si no sortia bé, com a mínim ja ningú no pot retreure que no s’ha provat.