Estudiants, dones: estenent la lluita contra el canvi climàtic
En la seva intervenció sobre el canvi climàtic a la COPP24 a Katowice (Polònia, desembre del 2018), l’estudiant sueca de 16 anys Greta Thunberg acusava els líders mundials de “comportar-se com uns nens irresponsables”. No deixeu de veure la seva xerrada TED a Youtube. Durant la Cimera de París del 2015 contra el canvi climàtic (COP21), la Greta va convocar a nivell mundial una vaga pel clima ('climate strike') que va tenir un ressò d’allò més important: “Us heu quedat sense excuses i ens hem quedat sense temps”, deia.
Sens dubte, l’esperança recau en aquest corrent verd alarmat pel canvi climàtic i l’escalfament global del planeta, i que avui dia també sacseja les aules estudiantils de diversos països. Informacions recents indiquen que 70.000 escolars belgues i més de 30.000 estudiants de 50 ciutats alemanyes fan vaga cada dijous per aquest tema. I al Regne Unit, el 15 de febrer milers d’estudiants van canviar les aules pel carrer, i així ho faran cada divendres a partir d’ara, fins a confluir tots plegats en una vaga mundial el 15 de març ('school strike for climate' [≠climatestrike]. S’hi han sumat Àustria i Polònia. Un bravo ben alt per aquesta denúncia dirigida als adults, per aquesta esmena a la totalitat d’un model energètic insostenible que suposa un futur hipotecat i letal per als nostres descendents.
Llegia sobre les tones d’escombraries i deixalles, i els fums que avui intoxiquen el planeta i ennegreixen impunement els nostres pulmons, quan vaig topar amb l’informe 'Measuring fashion', elaborat per la Fundació ClimateWorks & Quantis, que avalua l’impacte de la indústria de la moda i del calçat en el món. Em vaig quedar com un flam. Si m’haguessin preguntat quina és la indústria que ha talat 70 milions d’arbres hauria pensat, sens dubte, en l’agricultura, però és força improbable que hagués pensat en la roba i el calçat. No faig broma perquè no hi ha res de graciós en assabentar-se que, segons aquest estudi, després del petroli, la moda és la indústria que emet més CO2 a l’atmosfera (el polièster –derivat del petroli– emet a l’any més de 700.000 kg de CO2); que al voltant del 20% de les aigües residuals o contaminades provenen d'aquesta indústria, i que produeix més de 21.000 milions de residus i escombraries a l’any. Aquest impacte es concentra sobretot en el continent asiàtic, on anualment es fabriquen 100 mil milions de peces de roba. De mitjana, cada persona compra un 60% més d'articles de vestir que fa uns anys i els conserva la meitat del temps. Poc ús: és el que s’anomena 'fast fashion' (moda ràpida). Immenses indústries a Bangladesh o l'Índia rebotides de dones que treballen 'full time' en condicions laborals i amb sous esgarrifosos vesteixen el món adinerat. Aquesta és una altra realitat de la moda, que s’afegeix a les conseqüències mediambientals que provoca (informe UNECE; comissió econòmica de Nacions Unides per a Europa ).
Els estudis ens diuen que les dones són les grans consumidores de moda. També ho són els homes, esclar, però les dones, en congruència amb el seu rol de gènere, no només consumeixen per a elles, sinó per als seus fills i les seves parelles. A mi em sembla que conscienciar sobre el que està passant amb el clima ajudaria a garantir que els governs tinguin el suport dels ciutadans, un suport que necessiten per poder complir els seus compromisos de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el marc de l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Els dubtes recauen en si aquest interès i preocupació es tradueixen en una presa de decisions i en un comportament proporcionals. Manllevo la frase de la científica canadenca Katharine Hayhoe: “El més important que pots fer per al canvi climàtic és parlar-ne”. A poques hores per a la tercera conferència anual del Women4Climate a París, on es reuniran alcaldesses, empresàries i líders que són exemples de lideratge de les dones en l’acció pel clima, sembla que parlar-ne és un imperatiu.
