Les noves tarifes del transport públic i el tribut metropolità
Des de mitjans d’octubre, els propietaris de béns immobles dels 18 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que van passar a formar part de la zona 1 de transport al gener han anat rebent els documents del pagament del tribut metropolità. Com vam comentar en un article en aquest diari, el nou tribut ha generat molt de rebuig en la ciutadania afectada, especialment en aquelles persones que es desplacen poc en transport públic (entre elles, les pensionistes i les propietàries de comerços). La sensació de la ciutadania és que aquest impost “ha caigut del cel”, sense cap tipus de justificació. La mobilització ciutadana continua, com ho demostra la creació de noves plataformes contràries al tribut metropolità i la demanda d’explicacions als representants locals.
El malestar pel nou tribut ve agreujat per la notícia del canvi de tarifes del transport públic de cara al 2020. Els nous preus beneficien les persones usuàries habituals del transport públic, ja que la T-Mes canvia de nom (T-Usual) i s'abarateix un 25%. En canvi, la T-10, el símbol metropolità més conegut per la ciutadania, passa a dir-se T-Casual, s’encareix (1 euro i 15 cèntims més que ara) i esdevé unipersonal. La nova T-Familiar sí que es podrà compartir (durant un mes), però també s’encareix respecte a la T-10. Les persones que més han protestat pel nou tribut metropolità (aquelles que no utilitzen regularment el transport públic) se senten doblement enganyades: han pagat per un tribut que finança un transport que no utilitzen i el títol de transport que utilitzen s’encareix.
A més a més, hi ha un altre tema susceptible d’encendre encara més els ànims: l’arribada (amb molts anys de retard) de la T-Mobilitat, l'esperada versió digital de les targetes integrades de transport públic de l'Autoritat del Transport Metropolità. Es preveu començar l’abril del 2020, però només funcionarà en uns quants municipis i amb els abonaments mensuals i de joves. L'objectiu final del nou sistema és fer desaparèixer les zones geogràfiques i cobrar els desplaçaments segons el recorregut i la freqüència. En altres paraules, la T-Mobilitat, si s’aplica com està concebuda, significarà el final de les zones tarifàries de transport tal com les coneixem ara. El cobrament del tribut metropolità, però, s’ha justificat per compensar econòmicament l’entrada a la zona 1. Si s’acaba aplicant la T-Mobilitat amb el model previst, la zona 1 desapareixerà, però no el tribut metropolità.
En definitiva, l’episodi del tribut metropolità il·lustra la poca importància que s’atribueix als temes metropolitans en el debat polític i la debilitat de la legitimitat democràtica a escala metropolitana. Seguint el principi anglosaxó de no taxation without representation, el cobrament d’un tribut hauria d’anar associat a una elecció directa dels representants a l’AMB. Com que en el nostre context no existeix, els pertoca als representants municipals que formen part del consell metropolità fer els aclariments necessaris, cosa que han començat a fer en alguns municipis.
La conjuntura actual és, doncs, una bona oportunitat per explicar quins són els serveis metropolitans, més enllà del transport, que es financen amb el pagament del tribut. Per exemple, per explicar que el pagament del tribut està associat a una sèrie d’inversions al municipi relacionades amb infraestructures de transport, manteniment de parcs, platges i espais verds, etc. Si no s’explica bé, existeix el risc que la ciutadania acabi identificant l’AMB amb el tribut metropolità.
