Tribut metro... què?

Des de l’1 de gener del 2019 els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han passat a ser zona tarifària 1 de transport públic. Això ha significat que els 18 municipis que s’han incorporat a la zona 1 han de pagar el tribut metropolità, que ja pagaven els habitants dels altres 18 municipis. Així, des de mitjans d’octubre les persones propietàries d’un bé immoble en aquests 18 municipis han anat rebent les notificacions del nou pagament, que pot anar des dels 10 fins als 180 euros aproximadament, en funció del valor cadastral de l’immoble, i amb algunes exempcions i bonificacions. El nou impost ha suscitat rebuig social en alguns municipis, especialment al Vallès. A Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola s’han fet manifestacions en contra d’aquest nou impost (en el darrer cas s’ha vehiculat a través de la plataforma “NO al tribut metropolità del transport”). Precisament els ajuntaments d’aquests tres municipis van presentar al·legacions contra el nou tribut, que van ser desestimades.

Hi ha diversos motius per oposar-se a pagar aquest nou impost. En primer lloc, hi ha aquells veïns que no entenen per què han de pagar un impost per al transport públic si no l’utilitzen. En aquest cas, el debat és semblant al que suscita el finançament de la sanitat o l’educació en aquelles persones que opten per proveir-se d'aquests serveis a través d’un sistema privat. En altres paraules, no consideren el transport públic un bé comú, un servei públic que hem de finançar tots, independentment de l'ús que en fem. Tampoc valoren l’impacte mediambiental i, finalment, social i econòmic que té desplaçar-se en vehicle privat i no en transport públic.

El segon motiu té a veure amb l’impacte de la nova tarifa plana de transport en certs col·lectius i la seva relació amb el tribut. En aquest cas, ens referim sobretot als pensionistes, que són els que han protagonitzat majoritàriament les manifestacions al Vallès. En efecte, aquest col·lectiu ja tenia uns descomptes avantatjosos en el transport públic i la rebaixa del transport públic no els ha beneficiat tant com a altres col·lectius (especialment, als usuaris de la T-10). A més, és un col·lectiu que sovint es mou menys que la resta. Així, denuncien que la seva pensió es veu encara més reduïda per un nou impost, que no compensa la rebaixa en el transport públic.

El tercer motiu té a veure amb el greuge comparatiu respecte als municipis de la primera corona, que tenen millors connexions de transport públic. Els veïns consideren que no han de pagar aquest impost ja que no tenen ni els metros ni els autobusos ni els tramvies que tenen els nuclis centrals de l’àrea metropolitana.

El càlcul i la gestió del tribut metropolità és complexa. En tractar-se d'un recàrrec sobre l'impost de béns immobles (IBI) es calcula a partir del valor cadastral de l’immoble. Tanmateix, no tots els 36 municipis tenen els valors cadastrals actualitzats. A més a més, aquest tribut tampoc no es paga ni es cobra de la mateixa manera als 36 municipis. Així, el calendari varia segons els municipis: en alguns es paga durant la primavera, en d’altres a la tardor, en uns casos es tramet el pagament en un termini de dos mesos, i en d’altres s’allarga fins a quatre mesos. En cinc municipis (Badalona, Barcelona, Montgat, Sant Adrià de Besòs i Tiana), el tribut es cobra conjuntament amb l'IBI, en el mateix document de pagament; els tràmits es realitzen al mateix ajuntament. En altres tres municipis (Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Gramenet) el tribut es cobra separadament de l'IBI, en un document de pagament emès per l'ajuntament, on també es fan els tràmits. En canvi, a la resta de municipis el tribut es cobra separadament de l'IBI, en un document de pagament emès per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que s’encarrega dels tràmits.

A la majoria de nous contribuents, la carta els ha arribat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un petit text al dors explicant la finalitat del tribut. La ciutadania en principi no té una predilecció a l'hora de pagar nous impostos. Si, a més, arriben sense gaire explicació, encara generen més recels. La carta arriba amb el logotip metropolità, però ¿la ciutadania sap què hi ha més enllà de l’impost? I qui ha de respondre i explicar-ho? Amb el sistema vigent, els pertoca als alcaldes d’aquests municipis metropolitans. Ara que no estem en campanya electoral, potser és el moment de parlar-ne d’una manera clara i entenedora.