La confiança i la vacuna del covid-19
La confiança, com ha dit un exdegà de la Facultat de Salut Pública de Harvard, és l’ingredient més important de totes les vacunes. Fa uns anys no ho hauria dit mai. Ni ell ni molts de nosaltres. Però avui dia sorprèn la quantitat de gent que es qüestiona els beneficis de les vacunes.
Un dels antivacunes que més forat ha fet és un metge investigador, Andrew Wakefield, que va publicar el 1998 a la revista científica The Lancet un estudi amb 12 nens (cal tenir present que per a la coneguda vacuna d’Oxford contra el covid-19 es treballa amb 30.000 persones) on es posava de manifest la relació, que avui sabem falsa, entre la vacuna triple vírica (contra el xarampió, les galteres i la rubèola) i l’autisme. La premsa anglesa se’n va fer ressò i molts pares britànics es van negar a vacunar els seus fills. La conseqüència, malauradament, ha sigut un augment de la incidència de xarampió i galteres al Regne Unit.
Posteriorment, es van dur a terme molts estudis intentant replicar els resultats d’aquest nefast article. Cap ho va aconseguir. Anys més tard (2004), gràcies al periodista Brian Deer, es va saber que l’estudi l’havia finançat un bufet d’advocats. Molts nens estudiats eren fills dels clients del bufet que buscava una recompensa del sistema públic de salut per als afectats d’autisme. A Wakefield el van acomiadar de l’hospital i el 2010 The Lancet va retirar l’article, tot i que l'autor fins fa poc es guanyava la vida fent conferències als grups antivacunes dels EUA.
Tanmateix, no parlem només de les conseqüències negatives de no vacunar-se, sinó també de les positives de fer-ho. En el cas de la grip, segons les dades estimades pel Centre Nacional d’Epidemiologia de l'estat espanyol, en la temporada 2018-2019, la vacunació antigripal va prevenir en els majors de 64 anys l’11% d'hospitalitzacions, el 40% dels ingressos a l'UCI i el 38% de les morts atribuïbles a la grip (més de 3.800 morts). I això que només es va vacunar el 54,2% d’aquest col·lectiu. Les xifres de vacunació en els altres dos col·lectius de risc, embarassades i professionals sanitaris, encara són pitjors, de l’ordre del 25% a Catalunya.
En el cas de la vacuna del covid-19 tenim un avantatge respecte a les altres i és que anem vivint a temps real l’evolució dels estudis. Sabem quantes n’hi ha en marxa (unes 150), i fins i tot anem coneixent els resultats dels efectes adversos (el cas de la vacuna d’Oxford ha sigut paradigmàtic). La transparència és necessària per generar confiança.
A més, el fet de viure tan a flor de pell els efectes d’aquesta pandèmia, segurament ens farà més conscients de la importància de la vacunació, especialment sense tenir un tractament eficaç. Tant de bo fos possible prevenir altres tipus de malalties com es prevenen les infeccioses quan en tenim la vacuna. ¿No voldríeu el mateix per al càncer de mama o de pulmó, per exemple?
Com va dir Jules Hoffmann, premi Nobel de medicina, “el risc més gran de les vacunes és no posar-les”.
