Formació en salut postcovid
Imagineu-me asseguda davant l’omnipresent pantalla. Ben guarnida, sobretot de pit en amunt. No pas perquè en faig 52 (que també) sinó perquè intervinc al webinari organitzat per l’Associació Internacional d’Universitats i la UOC sobre quines transformacions caldrien en l'educació superior dels professionals de la salut del futur. Ara m’heu d’imaginar contenta tancant el portàtil. Hem reeixit en l’esforç col·lectiu de tots els ponents (de quatre continents diferents) i n’hem pogut extreure conjuntament almenys quatre lliçons.
1.Salut i malaltia formen part d’un món interconnectat. Aquesta pandèmia ha mostrat la interrelació entre la salut humana i la salut planetària, i també l'impacte que tenen les desigualtats socioeconòmiques. Hem après que les epidèmies no són només problemes regionals. Si es produeix un brot epidèmic en un punt allunyat de la geografia, cal ser conscients que pot arribar a la pròpia comunitat. La interconnexió també afavoreix un sistema de salut més basat en la comunitat, on deixem de veure un pacient com a complidor passiu i veiem un ciutadà actiu com a coproductor de benestar.
2. Cal apostar per l'educació interdisciplinària i interprofessional. Com ja han dit alguns, entre d’altres l’economista Mariana Mazzucato en aquest diari, les crisis sanitària i econòmica causades per la pandèmia estan interrelacionades amb la crisi climàtica. L’aire que respirem i els aliments que ingerim tenen impacte sobre la salut i ambdues coses estan afectades per la crisi climàtica. En conseqüència, cal una educació interdisciplinària que incorpori més coneixement en salut pública i en ciències ambientals. L’educació interprofessional amb estudiants de diferents ciències de la salut també és una necessitat. El treball en equip és essencial per a l’assistència sanitària, i com més aviat els estudiants interaccionin amb altres professions sanitàries, millor.
3. Aprendre a fer front a la incertesa. En aquest entorn canviant en què la feina amb la comunitat i amb altres professionals és cada vegada més important, s’ha de reforçar l'aprenentatge de competències socials, com ara el treball en equip, les habilitats de lideratge i de comunicació, i la gestió emocional. Cal aprendre a gestionar l'estrès per enfrontar-se a la incertesa -de fet, inherent a l’avenç del coneixement científic- i poder-se adaptar a circumstàncies que canvien ràpidament.
4. Més salut digital i més aprenentatge en línia. Els professionals de la salut hauran de formar-se molt més del que ho feien fins ara en salut digital. Per exemple, caldrà conèixer en profunditat les apps de salut, aprendre a utilitzar les xarxes socials per promocionar la salut o usar la ciència de dades per prendre decisions clíniques. Difícilment es troba formació específica de salut digital en els graus de ciències de la salut i ara seria el moment d’incorporar-la. I una manera de fer-ho seria integrant l’aprenentatge en línia dins l’educació dels professionals de la salut.
Ara ja s’acaba el dia, però soc a temps de rebre el meu regal d’aniversari. Una mascareta on diu “Fucking virus”.