El problema no són els senglars
Resulta molt decebedora la mesura presa per la Generalitat de pagar als caçadors per matar porcs senglars: 50 euros per cada animal abatut, des del 15 de març fins a finals d’abril, en quatre comarques de Girona. I resulta decebedor per dos motius. El primer: si s’ha de reduir la població de senglars, no cal recórrer a la caça. La Facultat de Veterinària de la UAB, amb el suport de diferents ajuntaments del Vallès Occidental, la Diputació de Barcelona i entitats animalistes i ecologistes, està utilitzant una vacuna anticonceptiva que aconsegueix reduir la població d’aquesta espècie. La vacuna no tan sols és menys cruel que la caça, sinó també més eficaç, i evita un problema seriós generat pels caçadors: quan els animals en fugen espantats, poden travessar corrent les carreteres o entrar a les ciutats.
El segon motiu el trobem si ampliem la mirada. Malgrat que se’ns diu reiteradament que hi ha un excés de porcs senglars, la realitat és més complexa. Els éssers humans, que ens hem reproduït fins a superar els 7.600 milions, estem desequilibrant els ecosistemes i exterminant la fauna salvatge. Segons l’estudi del 2018 'The biomass distribution on Earth', de tots els mamífers que hi ha a la Terra, només un 4% són salvatges. El 96% som humans i els nostres animals domèstics: animals criats per fer-nos companyia, per treballar i sobretot animals criats per la indústria ramadera. No hi ha un excés d’animals salvatges com el porc senglar, sinó un excés d’animals domèstics com el porc.
L’excusa que ha donat la Generalitat per caçar senglars és la por que arribi a Catalunya la pesta porcina africana, que està fent estralls en la indústria porcina asiàtica i s’ha detectat també en alguns països europeus. Si arribés a Catalunya, causaria pèrdues econòmiques a la indústria catalana del porc, que no podria exportar durant un temps. Però és precisament la cria industrialitzada arreu del món de grans quantitats de porcs en espais reduïts i condicions higièniques molt qüestionables el que fa proliferar les malalties infeccioses. És a dir: l’avarícia de la indústria ramadera, que cria els animals en condicions cada cop més brutals per augmentar els beneficis, és el que afavoreix la propagació d’aquestes malalties. Per combatre-les, el que necessitem és menys ramaderia i més fauna salvatge.
La nostra concepció dels animals està molt influïda per les indústries cada cop més poderoses que els exploten a canvi de beneficis, i ens costa entendre que les altres espècies que conformen la biosfera no són una font de guanys econòmics, sinó la xarxa de la vida de la qual depèn la nostra pròpia existència. Els porcs només són criats per fer negoci, però la fauna salvatge és imprescindible per mantenir ecosistemes sans. Ara bé, la fauna salvatge també ha d’estar equilibrada, i per això ens convindria recuperar aquelles espècies que hem foragitat, com el llop, el linx i l’os, que són fonamentals per mantenir les cadenes tròfiques i la biodiversitat.
