Martín Pérez: "Per al sector musical l'estiu que ve serà el millor de la nostra història"

Barcelona"Bé, de salut estic bé, gràcies a Déu", diu Martín Pérez, director del Festival Jardins de Pedralbes i del Festival del Mil·lenni. Ho explica per telèfon mentre compleix un confinament perquè "el fill gran ha agafat el covid". Pérez, un dels promotors que organitza més concerts a Barcelona, va tancar el 2020 amb sentiments contradictoris. Per una banda, la preocupació inherent a tot el sector de la música en directe; per l'altra, "la il·lusió" d'haver rebut dos guardons: la medalla d'honor la trajectòria empresarial que li va concedir Foment del Treball i el premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació Professional d'Agents, Promotors i Mànagers de Catalunya.

Què significa rebre la medalla d'honor de Foment?

Crec que el sector de la gran empresa ha tingut la sensibilitat de donar un premi a la cultura, i particularment a la música en directe, que estem tan afectats per la pandèmia.

Empresarialment, com l'està afectant la pandèmia?

Dels últims 77 concerts només en farem 9, si tot va bé. Però hem de tirar endavant. El meu gran encert va ser fer el Fes Pedralbes l'estiu passat. Va ser una decisió que tenia molt a veure amb un tema social, com un servei a la ciutat. Va sortir rodó. Parlo de la satisfacció de la gent. Sí, vam vendre més de 32.000 entrades, però el més important era la satisfacció quan la gent ens deia "gràcies". Aquest any, a més de felicitar-nos, ens han dit gràcies.

Quines mesures empresarials va haver d'aplicar quan va començar la pandèmia?

Vam fer un ERTO perquè es tracta que ningú vagi a l'atur; som un sector molt tocat i avui en dia si vas a l'atur, compte, que ves a saber el temps que hi estaràs. Estem tots al despatx, molts sense ERTO i altres amb un ERTO reduït o no reduït. La gent pot venir cada dia, té una feina, té un sou. Respirem. Podrem aguantar? Sí, perquè tenim una empresa més o menys sòlida.

¿Treballa amb la perspectiva de poder fer concerts, adaptant l'empresa a la realitat pandèmica?

Absolutament. Treballo amb l'expectativa, real per a mi, que per al sector musical l'estiu que ve serà el millor de la nostra història. El millor. Amb mesures, amb mascareta, amb el que calgui, posarem per un costat els artistes que puguem i per l'altre el desig enorme de la gent de viure experiències que els permetin sortir d'aquesta situació tan pessimista. Fer coses com el festival no només dona alegria sinó que també obre esperança a la gent. Penso que serà el millor estiu. No és que estigui boig. Ho estic dient no només en el sentit econòmic, parlo de més coses, perquè hi ha més coses a considerar, com l'alegria de la gent i fer coses importants per a la gent. A més, aquest estiu a Pedralbes, en lloc de fer 29 concerts en 40 dies, en farem un cada dia. I si algun dia no en fem a l'escenari principal, sí que farem els del Village. Començarem el Festival de Pedralbes l'1 de juny, i la gent sabrà que estarà obert cada dia. [La programació inclou concerts de Patti Smith, Carla Bruni, Alan Parsons Project, Madness, Raphael, Manel i Loquillo, entre d'altres].

En canvi, és més complicat que es puguin fer els concerts del Festival del Mil·lenni.

Molt més complicat, perquè hi ha hagut canvis de mesures. El Mil·lenni l'hauríem pogut tirar endavant amb l'aforament de 1.000 persones. Però en el moment de posar les entrades a la venda, l'aforament era de 500, i així no hi havia manera de fer els concerts. I, malauradament, quan ja havíem informat la gent que no podíem fer els concerts, a la setmana següent ho van tornar a canviar a 1.000. Va ser una llàstima, perquè si arribem a saber-ho quatre o cinc dies abans, hauríem fet quatre, cinc o sis concerts més.

¿Ha tingut la sensació que les administracions us acompanyaven?

Sí. Amb més o menys encert, però sí. Almenys he de parlar bé de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que està interessada en el tema. I això per a nosaltres és molt important. Jo no dic que estiguin encertats o no, només dic que sí que hi han sigut. Soc crític amb les administracions, però ser crític no vol dir no dir la veritat perquè no em convingui. De moment està amb nosaltres, l'administració.

Com es programa un concert sense saber si es podrà fer?

És que la manera de treballar ha canviat. No sabem si es podran fer els concerts o si les sales podran obrir, però si no els programem segur que no els fem. Si no es pot fer, doncs no es fa, perquè aquí el que manen són les mesures sanitàries i el sentit comú. També passa amb els concerts d'estiu. Ara com ara ja n'hi ha molts de programats a Pedralbes, i alguns ja tenen les entrades exhaurides. Jo treballo pensant que es podran fer. Si després les mesures sanitàries no ho permeten o si a un artista no el deixen viatjar, què fem? Doncs hi ha una feinada de la gent de contractació buscant suplents, sí, però per tenir-los a la baqueta, no per dir-los que jugaran, perquè no saps si jugaran. És complicat, molt complicat.

¿Ha detectat ja si les agències de contractació estan ajustant preus?

N'hi ha que sí i d'altres que no. Però tothom és conscient de la situació. En la contractació, l'únic avantatge, per dir-ho d'alguna manera, és que tothom està en la mateixa situació: no he de dir-li a un paio de Los Angeles que ajusti el preu perquè a Barcelona hi ha una pandèmia. No cal, això ja ho sap. En aquest sentit, és un avantatge. Una altra cosa és que l'agència et digui que el seu artista no vol saber res de pandèmies i que cobra el mateix; doncs, escolti, els números no surten, és així de clar. D'altres mantenen les condicions però, si a l'estiu s'ha de reduir l'aforament, en lloc de venir aquest any et diuen que vindran l'any que ve. I encara n'hi ha d'altres que et diuen que sí, que entenen la situació. Fins i tot hi ha algun artista amb qui estem negociant que normalment no vindria a Pedralbes perquè és més un artista de Palau Sant Jordi, però que aquest any es vol assegurar actuar al festival perquè és més fàcil que es faci un concert a l'aire lliure amb tothom assegut i amb mascareta que un concert amb tothom dret a la platja fent salts. Sembla més prudent pensar així.

Porta 26 anys al capdavant de la promotora Concert Studio. ¿S'ha penedit mai d'haver entrat en el negoci musical?

No. Bé, un dia sí que vaig pensar a deixar-ho. Va ser per culpa d'un productor que vaig contractar per fer un concert de Josep Carreras a la Catedral de Girona. El Josep va estar magnífic, però la producció va ser un desastre perquè s'havia calculat malament l'accés de la gent... Un desastre. Fora d'aquesta anècdota, no me n'he penedit mai. Aquesta professió m'ha permès crear el Festival del Mil·lenni, que és una institució a la ciutat de Barcelona. En el seu moment vaig poder crear el Festival de Cap Roig del no-res i en un lloc on hi havia res; el primer any no venien ni els veïns, que els convidava i no volien venir. Em va costar déu i ajuda fer un festival de prestigi allà, que és el que necessitava la zona i que tants beneficis va portar-hi. I he fet el Festival de Pedralbes, que ha sigut l'encert dels encerts, el grandíssim pas endavant, un festival per sempre.