Mas fixa els mínims per legitimar el procés: 68 diputats del sí
Barcelona¿Quin és el llistó que determinarà si el sí a la independència ha guanyat el 27 de setembre? ¿Amb quin criteri es mesurarà el resultat d’aquest plebiscit revestit d’eleccions? ¿Caldrà que les forces que defensen l’adéu a Espanya sumin més del 50% dels vots o en tindran prou amb la majoria absoluta de diputats al Parlament? L’endemà de signar el decret de convocatòria, Artur Mas va voler deixar clares les regles de joc per interpretar el que diguin les urnes la nit electoral. En l’última legislatura, la reclamació d’una consulta legal i acordada s’ha estavellat contra el no rotund del govern espanyol, que “no ha volgut ni asseure’s a parlar-ne”. Res a veure, va recordar, amb l’actitud de Londres, que va facilitar la celebració d’un referèndum a Escòcia. Si Madrid no deixa més opció que convocar noves eleccions, va raonar Mas, llavors regiran les regles de les eleccions. I aquí la victòria se l’endú qui és capaç d’assolir la majoria absoluta d’escons. En el cas del Parlament, el llindar mínim se situa en 68 diputats.
“Canvio ara mateix poder fer una consulta i comptar en vots, en lloc de fer les eleccions del 27-S i comptar en diputats. Però a veure què diuen a l’altre costat”, argumentava ahir amb to sorneguer el president de la Generalitat, que va comparèixer en roda de premsa després de la reunió del Govern, l’última abans de vacances. El mètode per discernir qui ha guanyat el plebiscit del 27-S havia generat controvèrsia, fins i tot dins mateix del bloc independentista. David Fernàndez, fins ara portaveu de la CUP al Parlament, sostenia dissabte que, si s’equiparen les eleccions d’aquesta tardor a un referèndum, cal vèncer en vots i en escons. Ahir mateix, en una entrevista a l’ACN, el conseller Felip Puig obria foc contra la CUP i alertava que un vot cap a la candidatura que encapçalarà Antonio Baños “resta el mateix”, en relació al procés, que un vot cap a Catalunya Sí que es Pot, perquè al cap i a la fi són suports que deixa de sumar Junts pel Sí, la llista que comparteixen CDC, ERC i personalitats de la societat civil.
Junts pel Sí s’estrena
Avui Junts pel Sí celebrarà el seu primer gran acte, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, amb presència del cap de llista, Raül Romeva. Mas -que hi concorrerà en el número 4- va voler girar full a la polèmica amb la CUP i va subratllar que la victòria del sí passa per una majoria d’almenys 68 diputats de totes dues candidatures independentistes, sense perdre de vista que Junts pel Sí “necessita força per ella mateixa”. Com més diputats sumin una llista i l’altra, “més força i legitimitat” tindrà el triomf del sí. I si a més superessin el 50% de vots, ja seria incontestable. Davant dels que exigeixen una majoria qualificada per reconèixer que l’independentisme té prou força per tirar endavant el procés, va capgirar l’argument amb una pregunta: “¿Seria suficient un 49% de vots en contra per aturar-lo?”
Tot i situar els mínims en un llistó que tant la CUP com les forces contràries a la independència consideren insuficient, Mas va introduir una reflexió sobre com gestionar un hipotètic resultat ajustat: “Les victòries mai són absolutes, sempre són relatives”. “Si el sí guanya, hem de fer les coses de manera que la gent que no ha guanyat a Catalunya no se senti expulsada del procés”, va afirmar. Era una manera de dir que, arribat el cas, els estendria la mà perquè participessin en els treballs d’elaboració d’una Constitució catalana. De la mateixa manera, si les urnes atorguessin la majoria als partits que defensen no sortir d’Espanya, convindria que a Madrid no arraconessin els milions de ciutadans partidaris de la independència. “No seria intel·ligent”, va dir.
Des del govern espanyol els missatges que arriben suggereixen un matisat gir en el discurs: d’especular amb una eventual impugnació del decret de convocatòria del 27-S s’ha passat -com feia ahir Mariano Rajoy- a una crida a la mobilització del no. Tot i que al PP segueix negant el caràcter plebiscitari de la cita, en la pràctica són conscients que aquella nit tothom s’afanyarà a comptar quants vots i escons sumen Junts pel Sí i la CUP. “Rajoy fa trampa: si el sí no se’n sortís, el primer que diria que hem perdut les plebiscitàries seria ell”, va vaticinar Mas, que va revelar que en la seva última reunió amb el president del govern espanyol a la Moncloa, ara fa un any, ja va dir-li que, si persistia a bloquejar la consulta, convocaria eleccions i intentaria bastir una “gran coalició del sí” per transformar-les en una mena de referèndum.
Independència per “viure millor”
Els reiterats cops de porta a les reivindicacions catalanes i fins i tot, va dir, els “atacs sistemàtics de l’Estat” són el que justifiquen la convocatòria del 27-S, concebuda com una resposta “en legítima defensa”, abans d’emprendre el camí de la independència. Per avalar aquesta via, Mas va desplegar l’argument nuclear del que serà la campanya de Junts pel Sí: “No volem un estat simplement per tenir-lo i quedar bé davant la història, sinó per viure millor”. Lligar independència amb més benestar, per equiparar Catalunya amb exemples modèlics en qualitat de vida com Àustria i Dinamarca, és una de les estratègies que s’aniran repetint per intentar convèncer els indecisos que políticament no es mouen en clau identitària.
Quedant-se a l’estat espanyol, segons Mas, Catalunya no podrà igualar mai els millors estàndards de benestar europeus. Si ja el cop de destral a l’Estatut a mans del Tribunal Constitucional va suposar una sotragada a l’autogovern, en els últims anys de majoria absoluta del PP fins i tot s’ha anat cap enrere. “Ens han fet recular en un camí que havíem recorregut durant 30 anys”, va denunciar. Què passaria, però, si en les pròximes eleccions generals el PP s’estimbés i tornés a l’oposició? Després de la traumàtica reforma de l’Estatut, amb els socialistes al govern, Mas ja no confia en terceres vies. “Aprenguem de les experiències”, va sentenciar, adreçant-se als que pregonen esperar que les esquerres arribin a la Moncloa i capgirin les relacions amb Catalunya.
“Tot el que era deixar la decisió en mans de l’estat espanyol ja ho hem intentat”, va reblar. Les proclames del PSOE en favor d’una reforma federal de la Constitució tampoc el convencen, perquè el PP sempre disposarà de prou diputats per vetar-la. Només veuria creïble una hipòtesi remota: que els grans partits espanyols es posessin d’acord en una proposta de “refundació territorial” i l’oferissin en bloc. Seria l’única manera de garantir que arribés a bon port. Però no és pas un escenari que estigui sobre la taula. Per això, Mas va fer una crida als ciutadans a “coresponsabilitzar-se” del procés: les eleccions del 27-S ja estan convocades, ara falta que la gent ho “aprofiti”. I Mas hi confia: “Estem en un punt de naixement d’una nova política a Catalunya”.
Una Unió minimitzada: “La meitat ja no hi són”
L’estratègia de CDC i ERC fins al 27-S passarà per ignorar Unió, no entrar en el cos a cos per evitar donar-li visibilitat. Ahir, Artur Mas va posar en relleu que, a ulls seus, el que ha quedat d’Unió, després de la sagnia de baixes patida arran del trencament de CiU, és irrellevant. “La meitat del partit ja no està a Unió”, va etzibar. “Ja no és la Unió que coneixíem”, va insistir. Els democristians sobiranistes que se’n van escindir van aixoplugar-se sota les sigles de Demòcrates de Catalunya i alguns d’ells, com Antoni Castellà o Núria de Gispert, figuraran a les llistes de Junts pel Sí.
