CAP A LES PLEBISCITÀRIES

Mas reforça Munté per al 27-S

UNA VICEPRESIDENTA ASCENDIDA EN PLEGAR UNIÓ
 L’adéu d’Unió al Govern, que fa un mes va precipitar el trencament de CiU, va propiciar que la titular de Benestar Social i Família, Neus Munté, passés a ocupar la vicepresidència que havia deixat vacant la democristiana Joana Ortega.
i Roger Mateos
30/07/2015
3 min

BarcelonaFa just dues setmanes Artur Mas va començar a parlar discretament, un per un, amb els seus consellers sobre el seu paper en les eleccions del 27 de setembre i en l’escenari que s’obrirà immediatament després. A bona part d’ells, segons les diverses fonts nacionalistes consultades per l’ARA, els va oferir o bé figurar en les llistes de Junts pel Sí o bé mantenir un lloc en un futur govern de concentració amb els republicans en cas que la fórmula unitària del sobiranisme reeixís a les urnes. L’actual vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, va ser-ne l’excepció: a ella el president de la Generalitat li va oferir una cosa i l’altra, concórrer en una posició destacada el 27-S i, si després es donen les condicions, continuar seient cada dimarts a la taula del consell executiu. És una manera de reivindicar el perfil social de la llista que aportarà CDC a Junts pel Sí -és la titular de Benestar- sense donar peu a lectures en clau successòria, perquè Munté no entra ara per ara -ja es veurà si això canvia en un futur- en les travesses per prendre un dia el relleu de Mas al partit.

Després de dos dies de reunions de les agrupacions territorials i sectorials de CDC per aprovar propostes de candidats, avui el partit també tindrà l’agenda carregada. Primer s’haurà de reunir el comitè de direcció per ordenar els noms que aniran a la llista i que després caldrà creuar amb els candidats independents i d’ERC. El comitè executiu acordarà la proposta i el consell nacional, a última hora de la tarda, ho ratificarà en una trobada a Bellaterra.

Alcaldes i altres noms de partit

A Barcelona, per darrere de Mas -que ocuparà el número 4 de Junts pel Sí, després de Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals-, CDC proposarà el nom de Munté, a qui li correspondria el número 8 de la candidatura unitària, després d’Oriol Junqueras, Eduardo Reyes i Oriol Amat. Entre els noms de Convergència que també estan cridats a ser-hi hi ha Irene Rigau, Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Corominas. També hi haurà alcaldes com Joan Ramon Casals (Molins de Rei), Montserrat Candini (Calella) o Neus Lloveras (Vilanova i la Geltrú), a més de noms com Marta Pascal, David Bonvehí o Anna Figueras, segons les fonts consultades.

A la demarcació de Girona, l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, encapçalarà la llista de CDC i se situarà així per darrere de Lluís Llach i l’entrenadora de bàsquet Anna Caula. El conseller Santi Vila -que va encapçalar la llista de CiU per Girona en les eleccions del 2012, però a qui ara Mas ha ofert, com a altres consellers que no seran al Parlament, un lloc en el pròxim Govern en cas de victòria el 27-S- està previst que tanqui simbòlicament la proposta de candidats de Convergència. Pel que fa a Tarragona, l’alcalde de Valls, Albert Batet, es perfila com a número u de CDC en una llista que liderarà l’economista Germà Bel i on la filòloga Montserrat Palau ocuparà la segona posició. A Lleida-on encara es busca un nom de la societat civil com a cap de cartell- el nom de CDC amb més força és el de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, que ja va encapçalar la candidatura de CiU en els comicis de fa tres anys, tot i que aquest cop també s’ha postulat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

L’encaix dels exs d’Unió

Les converses sobre l’ordre dels noms a les llistes són habitualment un terreny delicat en què els equilibris són complicats. Però la composició heterogènia de la llista compartida amb societat civil i ERC encara ho ha dificultat més. Convergents i republicans es repartiran la presència en una proporció de 60-40. A CDC li toca encabir-hi els sobiranistes escindits d’Unió, agrupats a Demòcrates de Catalunya. El seu cap visible, Antoni Castellà, i un altre nom hi seran. I algun dirigent històric pot acabar tancant una llista que pretén sumar esforços per enfilar el camí de la independència.

stats