La memòria humana en un xip

QUÍMIC I PERIODISTA CIENTÍFICEl Joel i l’Alina viuen a les Walden, una comunitat amb cartells que avisen: “És una terra de silenci telemàtic i qui hi entra ha d’abandonar tots els smartphones ”. El Joel i l’Alina són protagonistes de Coníferes, la segona novel·la de Marta Carnicero, editada per Quaderns Crema. I sembla paradoxal que justament en un lloc on s’han posat barreres a la tecnologia hi tingui lloc un experiment d’alta tecnologia.

El Joel i l’Alina esdevenen parella. L’amor és un dels temes d’aquesta narració complexa i literàriament ambiciosa. El tractament a què se sotmeten els dos protagonistes també és d’altura: un xip implantat al cervell que permet emmagatzemar els records i, si es vol, bloquejar-los. I controlat amb una contrasenya, com qualsevol dispositiu dels que ens envolten. Tot fet amb les millors intencions, com les que deixen empedrat l’infern, segons el refrany. Quan l’Alina intenta convèncer el seu dubitatiu company, argumenta que el xip “funciona exactament com un cervell, Joel, però sense errors”.

Aquí tenim l’objectiu: suplir les mancances de la biologia, com pretenen els transhumanistes. I és cert que el xip seria molt útil per evitar l’oblit i perquè no es perdessin els records a causa d’una demència. I perquè si es bloquegen algunes vivències puguem eliminar experiències traumàtiques. Però què passa quan algú abusa d’aquesta tecnologia per controlar l’altre? És una de les reflexions, ben necessàries, que ens proposa l’autora de l’anterior i celebrada El cel segons Google.

Potser un xip com aquest encara queda lluny. Però, per si de cas, potser que comencem a reflexionar, entre altres coses, sobre si la identitat rau només en el cervell i, bàsicament, sobre si som memòria i si ens posaríem un xip amb una contrasenya que, per motius de seguretat, quedaria en mans de l’empresa encarregada d’implantar-lo.