"O menjo o pago els medicaments, no arribo a tot"

BarcelonaLa Creu Roja ha atès, en un any, un 62% més de persones amb problemes de salut que no poden pagar fàrmacs o altres serveis sanitaris no inclosos dins de la cartera pública: 6.700 el 2023 enfront de les 4.150 de l'exercici anterior. Segons dades de l'últim baròmetre sanitari del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el 3,6% de la població espanyola ha deixat de prendre's algun fàrmac per problemes econòmics. "O menjar o el medicament", planteja Ahmed Arrob. Aquest és el dilema en què ell es troba després de patir fa uns anys un infart de miocardi que el va obligar a deixar la feina de pagès, que l'havia ocupat des que fa 30 anys va arribar a Catalunya. Ara en té 47 i explica que la pensió mínima que cobra l'ha obligat, per primer cop, a haver de recórrer a les ajudes.

El seu és un dels casos amb què es troba la Creu Roja de Catalunya. De les 400.000 persones ateses en els seus serveis, a unes 77.000 les van ajudar a pagar medicaments, així com el dentista, els audiòfons o les ulleres. Arrob necessita un fàrmac que ha de prendre dos cops al dia. Tot i que la Seguretat Social el finança, cada mes ha de desemborsar 50 euros per retirar la capsa de la farmàcia. Massa per a la seva pensió de 480 euros. A més, la recepta de crònic inclou vuit medicaments. No obstant això, no sempre agafa tots els medicaments prescrits, senzillament, diu, perquè no arriba a tot. “Fa mesos que no prenc una pastilla per ajudar-me a dormir i descansar”, diu, i es queixa que ningú li vol donar feina perquè el veuen “vell i malalt”.

A Arrob el van derivar a la Creu Roja des dels serveis socials municipals per fer front a aquesta pobresa farmacèutica o sanitària que queda invisibilitzada davant d'altres, com l'alimentària o la residencial. Tanmateix, és la mateixa pobresa, la privació material que afecta la vida d'un de cada cinc catalans. “Com que la pobresa crònica augmenta, també creixen les persones que no arriben al copagament” de medicaments, explica el president de la Creu Roja de Catalunya, Josep Quitet. “Hi ha medicacions molt cares. S'ha de menjar, escalfar la casa i només falta el copagament”, resumeix.

A Noelia Manzaneda, de 40 anys, la vida li va canviar de sobte quan, dies abans del confinament per la covid, va patir un ictus a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) de l'Ajuntament de Badia del Vallès, on feia 15 anys que treballava. Encara es recupera físicament i mentalment d'aquell cop, ja que li ha deixat greus seqüeles: dolors a l'esquena, arrítmies, un coàgul que no s'ha reabsorbit i pèrdua irreversible de visió en un ull. A més a més, s'hi ha afegit un tumor al pit. "La meva vida ha fet un tomb brutal: de ser funcionària a haver d'anar a la Creu Roja. És una cosa que no m'havia imaginat mai, però que ens pot passar a tots", exclama, i insisteix que sense l'ajuda i l'acompanyament de l'entitat no podria tirar endavant.

Dolor agreujat

Tot i que en un principi els metges van tenir clar que per les seves lesions havia de tenir la discapacitat total, Manzaneda s'hi va resistir perquè, tan jove, confiava tornar a treballar més endavant. La realitat, però, s'ha imposat i ara ja té coll avall que no ho farà, per la impossibilitat física i perquè la seva plaça la van treure a concurs quan ella estava a l'hospital i no es podia valdre. "Ningú vol discapacitats", es lamenta. Amb tot, fins a l'any vinent no pot revisar el 75% de la discapacitat, i ha de passar amb una pensió de 863 euros. Per sort, ha tingut l'ajuda dels pares per fer la rehabilitació que li ha permès tornar a caminar bé i per adaptar el bany.

Amb aquest alt grau de discapacitat, Manzaneda té els medicaments finançats per la Seguretat Social, però el pressupost familiar se l'emporten majoritàriament els 653 euros de la hipoteca, un import sagrat, perquè la idea de quedar-se al carrer amb la seva filla petita l'espanta. Així, els 100 euros de fàrmacs que necessita i no estan al catàleg públic els va a buscar a la Creu Roja, que cada mes li dona una "bossa de supermercat" plena de medicaments. "Si no fos per la Creu Roja jo no estaria viva", diu, i afegeix que pensa retornar tot el que ha rebut fent-se "donant" de l'entitat un cop la seva situació econòmica millori.

Però, més enllà de medicaments, la Creu Roja adverteix que la pobresa va lligada amb més problemes de salut. O, en altres paraules, la vulnerabilitat agreuja l'estat de salut de la població empobrida, tant de malalties i dolors físics com mentals i emocionals.