Una mica de respecte pel Barça

BarcelonaJa hem arrencat el gener, el mes que s’associa en el futbol a una finestra de mercat de fitxatges. Perquè els clubs tenen com una segona oportunitat per resoldre totes les errades que hagin comès a l’hora de planificar la temporada. I per poder arreglar aquelles posicions que no han estat ben resoltes o desfer-se d’aquell jugador que no s’ha adaptat o no ha rendit com s’esperava. Però últimament també estem veient casos en què són els mateixos futbolistes els que aprofiten el mercat d’hivern per buscar-se una sortida si creuen que no juguen els minuts que es mereixen.

Aquest 2020, el Barça s’ha trobat casos ben diversos. N'hi ha que se'n van perquè volen tenir minuts per demostrar que són vàlids, com el cas d’Aleñá. Però d'altres no saps ben bé què volen, com passa amb Arturo Vidal i Rakitic. Per un cantó, sembla que el Barça els vendria si algú els volgués comprar, però ells tampoc estan gaire convençuts de voler continuar. I aquest és el gran problema. El Barça no s’hauria de poder permetre tenir jugadors que especulin tant amb l’entitat. Entenc que el futbol ha canviat i que ja ha perdut tot el romanticisme, però que un jugador en actiu denunciï el seu club per unes clàusules que tota la resta de companys entenen és sorprenent i desagradable. Primer, perquè li fallen les formes i, després, perquè la intenció és embolicar la troca i acabar forçant la sortida.

Però el respecte te l’has de guanyar. I el Barça fa temps que no ho fa. No fa gaire, tothom volia jugar al Barça o al costat de Messi. Però quan veus que s'ha fitxat Boateng, Murillo o Paulinho, potser no dones tant de mèrit al fet de compartir vestidor amb el millor jugador de la història. El món dels fitxatges i dels representants és molt complicat i complex, però el prestigi com a club, com un dels millors clubs del món, més que un club, no s’hauria de perdre mai. I quan sents el que diu De Ligt de les seves negociacions amb el Barça, quan recordes els episodis esperpèntics d’aquest estiu viatjant fins a París i arrossegar-se per fitxar Neymar, quan tractes els jugadors com una mercaderia, és difícil que no et perdin el respecte com a institució.

Fins al punt que una futura estrella com Dani Olmo es permet el luxe d’afirmar que té una oferta del Barça i que s’afanyi en fitxar-lo. Malament anem quan un jugador jove que va decidir deixar el club al seu dia ara es permet exigir-li la tornada. Quan qualsevol es veu capaç d'enfilar-se't a l'esquena és que tens un problema.