L’entorn és advers per fer periodisme. Però el moment actual també és el millor per fer bon periodisme. És habitual, quan pensem en el futur, parlar sobretot de les amenaces que afronta el periodisme. Però quines oportunitats té? Avui el periodisme, el bon periodisme, és millor que mai.
Quan parlo de bon periodisme em refereixo al que està al servei dels ciutadans i fa un escrutini real dels poders públics i privats. Aquest periodisme és més accessible, més informatiu, més interactiu i més pròxim a la seva audiència que mai. I ho pot ser encara més gràcies a les tecnologies digitals. La recerca que fem al Reuters Institute de la Universitat d’Oxford ho avala. Però la cosa més important és que cada dia ho poden constatar els ciutadans de tot el món.
Gràcies a les tecnologies digitals el periodisme ara arriba a més gent. Avui difícilment queda amagada una veritat durant gaire estona. De fet, sovint arriba a tot el món en pocs minuts. I això malgrat que els esforços dels poders públics i privats per desacreditar la veritat siguin, a vegades, desesperats. I també, cal dir-ho, desesperants per a aquells que ens estimem la professió.
El periodisme avui no és només més accessible -fins i tot per a aquells ciutadans que decididament eviten les notícies-, sinó que també és més informatiu. Lluny queda aquell periodisme per a elits. S’han imposat noves narratives que es posen al servei de la societat. Relats que simplifiquen la complexitat de la informació i superen qualsevol diferència social, per fer-la arribar a tothom, més enllà del grup social o econòmic al qual pertanyin.
Aquest periodisme, el que està pensat amb visió de servei públic, té com a prioritat que tothom l’entengui. Per això, i en part perquè el periodisme no només serveix la societat, sinó que també sorgeix de la interacció amb ella, els periodistes i els mitjans s’han traslladat massivament a les plataformes que distribueixen informació com Facebook i Twitter. I aquest moviment, cal dir-ho, ha suposat un important perjudici per als mitjans, que han vist caure els beneficis de la publicitat en part perquè han anat a parar a aquests grans gegants d’internet. Però la prioritat del bon periodisme és trobar ràpidament el seu públic i servir-lo, encara que això li suposi grans perjudicis.
Avui, gràcies a les tecnologies digitals, els ciutadans participen en la selecció de continguts, en el seu enfocament i fins i tot en la seva elaboració. User generated content, en diuen d’això últim els anglosaxons! El resultat és un periodisme pròxim a l’audiència que sap que només existeix en tant que existeixen els seus lectors, oients i teleespectadors.
Hi ha molts exemples que avalen aquesta lectura, volgudament optimista, del periodisme. Per posar-ne només un, i mirant a l’esfera internacional, gràcies a la feina de periodistes i a la interacció amb la seva audiència sabem que Facebook durant mesos va permetre publicar milers de missatges que incitaven a l’odi contra els rohingyes, una minoria perseguida i atacada a Birmània. També gràcies a aquest treball periodístic els va haver de retirar.
Malgrat la caiguda dels beneficis i la falta de recursos que afronta el periodisme, insisteixo, el bon periodisme, és millor cada dia. Grans històries ho demostren, però també els petits relats que sense un periodista local no coneixeríem mai. El futur del periodisme està ple d’obstacles. Però la tenacitat dels periodistes és més gran que tots ells i es demostra cada dia amb una nova història més accessible, interactiva i pròxima.