Mingueza, heroi per accident
BarcelonaVe de gust veure que un jugador del planter triomfa al primer equip. Del planter de debò, no d'aquells fitxats quinze dies abans perquè juguin una mica al B i puguin posar-se l'etiqueta de futbolista de La Masia. Óscar Mingueza és un d'aquests que porta el segell original del Barça, club en el qual va començar a jugar en categoria prebenjamí. Als 21 anys ja porta dos partits com a titular, a un molt bon nivell, amb només algun petit error més propi de la inexperiència que de cap altra cosa. Si tot va bé, i accepta i aprèn les lliçons de l'entrenador, serà un nom de futur al club.
Llàstima que, com ja sol ser habitual els últims anys, no ha sigut una aposta sinó un debut per accident. Ja feia tres anys que Mingueza estava al B, on porta el braçalet de capità. Ara bé, com passa amb quasi tots els del filial, ben pocs n'havien sentit a parlar. Si el jove jugador de Santa Perpètua de Mogoda ha acabat entrant als plans de Koeman ha sigut, bàsicament, perquè tota la resta (Piqué, Araujo i Umtiti) estan de baixa. O sigui, els centrals purs. I ara potser s'hi afegeix Lenglet. A una planificació esportiva deficient i als problemes de caixa s'hi ha afegit l'infortuni amb les lesions. Sort que, per compensar-ho, almenys Mingueza ha ofert un bon rendiment. Contra l'Osasuna, igual que com va fer contra el Dinamo de Kíev, ha fet un partit intel·ligent, ha estat segur en defensa i tan sols ha comès un parell d'errades. Una d'elles, quan el resultat ja era de 4 a 0, i ha reaccionat com un veterà fent falta per tallar el contraatac.
És cert que costa molt confiar en el planter quan l'objectiu és guanyar triplets i sextets. Dels joves de la casa, tothom se n'omple la boca. Però, a l'hora de la veritat, als que manen els tremola el pols. A l'entrenador li exigeixen resultats, no formació, i quan té tics conservadors ben pocs li planten cara. Per això cal una estructura molt forta i ben cuidada amb el planter i, sobretot, una filosofia de club -de la directiva, bàsicament- gairebé sectària per protegir els jugadors de La Masia. Això no hi és, en aquest Barça actual, per més que la directiva portés 10 anys dient el contrari. No oblidem que Ansu Fati també va debutar fa poc més d'un any per accident.
Ara s'acosta una campanya electoral ferotge en què La Masia tornarà a ser un dels grans temes a debat. Segur que tot són bones paraules i declaracions d'intencions. I veurem, en funció de qui guanya, si realment els plans es porten a terme o no. No cal fer demagògia ni proclames absurdes dient que es pot guanyar la Champions amb 11 nanos de la casa, perquè no es tracta d'això. Es tracta de tenir una base de la casa i complementar l'equip amb les estrelles que no has pogut fabricar a Sant Joan Despí. Això, a banda de ser un model bastant més econòmic, també té un valor afegit: senten els colors, entenen la casa i estan més motivats.
