Ministeri de l'Interior o de Propaganda?
BarcelonaEl ministeri de l'Interior va divulgar una nota oficial el 2 d'octubre del 2017 on s'afirmava que 431 policies nacionals i guàrdies civils havien resultat ferits de diferent consideració durant les càrregues per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Ja en aquell moment, i vistes les imatges i sentits els testimonis de la jornada, va semblar una xifra exagerada. Però ves per on que sis mesos després, en una resposta parlamentària del Senat al diputat de Bildu Jon Iñarritu, el mateix ministeri assegura que segons la informació que s'ha posat en coneixement de les autoritats judicials el nombre d'agents estatals ferits és molt menor. En concret serien 111: 56 policies nacionals i 55 guàrdies civils. O sigui, que amb total desvergonyiment el govern espanyol admet que el 2 d'octubre va inflar la xifra real d'agents contusionats, tant que la va multiplicar per quatre.
El ministre Juan Ignacio Zoido hauria de donar explicacions i assumir responsabilitats per aquesta barroera maniobra de propaganda que buscava canviar el relat de l'1-O per convertir les víctimes en botxins. Aquesta estratègia s'ha seguit fil per randa en innombrables informes de la Guàrdia Civil sobre l'1-O i l'han fet seva tant la fiscalia com el jutge del Suprem Pablo Llarena. Aquesta manipulació de les dades demostra que el ministeri de l'Interior és una peça clau en l'estratègia propagandística de l'Estat contra l'independentisme, i que no els importa facilitar dades falses si els convé. És com quan el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va declarar a la BBC que les imatges de violència policial durant l'1-O eren "fake news" davant la perplexitat del presentador. Tot s'hi val quan es tracta de lluitar contra el sobiranisme català.
Aquesta notícia coincideix, però, amb un altra que mostra una realitat molt diferent. Un barceloní de 67 anys que l'1-O era a l'Escola Prosperitat ha denunciat que un policia nacional li va arrencar un tros d'orella quan intentava desallotjar-lo, i l'hi van haver de recosir amb quatre punts. Aquest és un dels deu casos que el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia ha denunciat davant el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona. El centre va denunciar ahir les dificultats que està posant el cos de la Policia Nacional per identificar els agents implicats, una nova mostra de l'obstruccionisme que practica l'Estat quan es tracta d'investigar les seves irregularitats.
La violència, doncs, s'ha convertit en la clau de volta del relat que pretén imposar l'Estat. El problema és que les xifres no li quadren. Segons aquesta mateixa resposta parlamentària, dels 111 agents contusionats només 10 van haver de ser retirats del servei. Si tenim en compte que aquell dia es van mobilitzar 6.000 policies, és un balanç que fa molt difícil sostenir que els agents es van haver d'enfrontar a una massa violenta. Amb aquests arguments difícilment podran convèncer les justícies d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica o Escòcia que els dirigents catalans han de ser extradits per un delicte de rebel·lió.