INGERÈNCIA POLÍTICA EN DEBATS ACADÈMICS
Misc09/11/2018

El ministre Borrell boicoteja un congrés d’hispanistes a Londres

La identificació del debat sobre ‘Iberian (In)tolerance’ amb la llegenda negra espanyola va provocar la retirada de l’ajuda de l’ambaixada i del Cervantes

Quim Aranda
i Quim Aranda

LondresIndignació en el món de l’hispanisme davant de l’última intromissió contra la llibertat de càtedra perpetrada des del ministeri d’Exteriors, que dirigeix el català Josep Borrell. L’Institut Cervantes i l’Oficina Cultural de l’ambaixada espanyola a Londres van suspendre sense cap justificació l’ajuda promesa per a la celebració d’un congrés d’història medieval i moderna aquest mes de novembre sota l’empara del King’s College. L’enunciat de la trobada acadèmica és Iberian (In)tolerance. Minorities, cultural exchanges and social exclusion in the Middle Ages and Early Modern Era.

L’errònia identificació del títol del congrés amb el suposat enaltiment de la llegenda negra espanyola -en termes amplis, des del genocidi indígena de la conquesta fins a l’actuació del tribunal de la Santa Inquisició- hauria sigut la causa de la retirada del suport oficial de l’Estat, que va constar a la web de l’esdeveniment fins al 20 d’octubre.

Cargando
No hay anuncios

Els fets s’han produït enmig d’un intens debat entre posicions acadèmiques molt prestigioses, com les que representen Trevor Dadson (catedràtic emèrit de la Queen Mary University), Alexander Samson (University College London) o el també catedràtic Julian Weiss (King’s College), i les revisionistes sobre el concepte mateix de llegenda negra, que encapçala María Elvira Roca Barea, l’autora del bestseller Imperiofobia y leyenda negra (Siruela), que ja ha venut més de cent mil exemplars en dos anys. Barea és una mena de Pío Moa de l’Edat Moderna europea.

El 29 d’octubre, poc després que les organitzadores del congrés coneguessin la renúncia espanyola a col·laborar-hi, Roca Barea va publicar un furiós atac en contra al diari El Mundo. La tesi de fons era que, un cop més, des del Regne Unit s’atacava Espanya i la seva tradicional “intolerància, l’única que existeix a Europa digna d’estudi”. I s’alegrava que tant el Cervantes com l’ambaixada, que depenen del ministeri de Borrell, li haguessin retirat el suport.

Cargando
No hay anuncios

Les raons polítiques darrere del coordinat boicot ordenat des de Madrid augmenten quan és té en compte que el ministre és un gran defensor del llibre de Barea. Ho va dir en una piulada el 27 de juliol: “Un bon amic, del Cervantes, m’ha regalat Imperiofobia y legenda negra, de María Elvira Roca Barea: una lectura molt recomanable!”

Trasllat de seu

La trobada, però, finalment va tenir lloc entre dijous i ahir, tal com estava prevista. Tot i així, va haver de traslladar la celebració dels debats de la seu del Cervantes a les aules de la Senate House, de la Universitat de Londres, i també a les del King’s College. Barea, però, sí que va parlar del seu llibre i les seves tesis al Cervantes de Londres l’1 de maig d’aquest any i va ser l’encarregada de glossar el dia de la Hispanitat al Cervantes d’Alcalá de Henares el 12 d’octubre de l’any passat.

Cargando
No hay anuncios

Un dels especialistes més destacats en el camp, el ja esmentat Trevor Dadson, gens sospitós en cap estudi -entre d’altres, Tolerancia y convivencia en la España de los Austrias (2017)- d’atiar la llegenda negra, comentava a l’ARA en el primer dia de la conferència les possibles raons del boicot espanyol: “Si a algú no li ha agradat el títol... Es poden prohibir moltíssims congressos que tinguin títols que no agradin. En aquest no hi veig cap problema. Estem parlant de tolerància i intolerància. No estem atacant Espanya. De fet, jo m’he passat tota la vida intentant donar una visió d’Espanya diferent de la que dona la llegenda negra”.

El malestar generat entre els especialistes davant el que una altra de les autoritats de la matèria qualificava de “premeditada” intervenció política contra el congrés va provocar que el 6 de novembre circulés entre els hispanistes del Regne Unit una nota de repulsa contra “l’ignorant” text de Roca Barea. Les organitzadores dels debats, les estudiants de doctorat Roser López Cruz i Virginia Ghelarducci, a més de Weiss, Samson i Dadson, lamentaven en el comunicat la falta de suport espanyol i també denunciaven els atacs rebuts per Roser López a les xarxes arran del text de Barea. El fet que López Cruz -una cordovesa que estudia la visió positiva dels jueus en l’obra de Lope de Vega- tingui un nom català ha propiciat una identificació automàtica entre un congrés suposadament antiespanyol perquè fomentava la llegenda negra -res més lluny de la veritat- i un antiespanyolisme d’arrel independentista catalana, amb el qual López Cruz no té res a veure.

Cargando
No hay anuncios

Per a un altre dels ponents del congrés, Fernando Gómez Herrero, de la Universitat de Birmingham, el problema és que “les autoritats espanyoles han vist el congrés com una celebració de la llegenda negra i no com el que és, una trobada acadèmica variada, plural i diversa”.

L’ARA s’ha posat en contacte amb el director de l’Institut Cervantes de Londres, Ignacio Peyró Jiménez, i amb el conseller de l’Oficina d’Afers Culturals i Científics de l’ambaixada, Miguel Oliveros, però en cap cas no ha obtingut resposta al perquè del boicot.

Cargando
No hay anuncios
Una defensora de les bondats de l’imperi

“La llegenda negra d’Espanya és l’al·lucinació col·lectiva més gran d’Occident”, escriu al seu llibre Roca Barea. També afirma que al llarg de 300 anys de dominació espanyola a Amèrica “no hi va haver conflictes importants ni grans convulsions socials, ni res comparable a la revolta dels sipais a l’Imperi Britànic”. “La convivència de les races distintes va ser en general pacífica i va haver-hi prosperitat”, escriu Roca Barea, que menysté la visió dels vençuts, els relats indígenes de la conquesta. El congrés sabotejat des del ministeri d’Exteriors era, segons el comunicat de protesta fet per les organitzadores i els acadèmics que li donen suport, un “antídot contra el populisme nacionalista passat i present” que tant agrada a Josep Borrell.