‘Hello’, d'Adele: la cançó dedicada a Miquel Iceta

Miquel Iceta va dir que en aquesta campanya electoral no ballaria perquè els seus assessors l’hi havien prohibit. I així com va començar la cursa cap al 21-D, el candidat socialista ja movia els malucs i els braços pels platós de televisió. Una de dues: o mentia o ha practicat la desobediència que tant critica el nucli dur del PSC quan l’exerceixen els altres. De tota manera, i com que de repertori ballable en té per donar i per vendre, potser ja és hora que Iceta incorpori a la seva llista de favorites cançons com Hello, d’Adele, que no és per ballar sinó per escoltar anhelant una abraçada. “Hola, soc jo. Em preguntava si després de tots aquests anys t’agradaria quedar”, sospira la cantant britànica, i no costa imaginar-se el cap de llista del PSC trucant al mig milió d’antics votants socialistes que han deixat de votar el partit des que Pasqual Maragall va guanyar les eleccions del 2003. “Hola des de l’altra banda. Havia d’haver-te trucat un miler de vegades per dir-te que ho sento, per tot el que he fet”, lamenta Adele, i aquí tenim Iceta, trucant des del 155 i demanant el vot a qui no va entendre que els socialistes tanquessin files amb el PP per prioritzar la banca amb la reforma exprés de la Constitució, suplicant la confiança d’aquell catalanisme que esperava que el PSC no es convertís en el PSOE i intentant que el desencant que va engreixar Ciutadans torni al seny del paradís sociovergent dels 90.

“Ens estem quedant sense temps”, alerta Adele amb la mateixa desesperació que el candidat socialista pica a la porta d’alguns dels que un dia van votar la Unió d’Espadaler, aquell home tan poc amic dels drets dels homosexuals. Hola, soc jo, el que implorava a Pedro Sánchez que ens deslliurés de Rajoy però, ves, la vida és complicada, ja ho saps, em sap greu haver-te trencat el cor. Que em votaràs?

‘Hello’, del disc ‘25’ (2015)

El tercer disc d’Adele s’obre amb aquesta cançó d’amor estroncat per la distància sentimental i geogràfica. Remordiment i nostàlgia amaren la desesperació amb el piano extremant l’emoció.