Miquel Iceta: “Probablement no hi pot haver entesa de Sánchez amb l’independentisme”

BarcelonaEl primer secretari del PSC, Miquel Iceta (Barcelona, 1960), respon a les preguntes de l’ARA la setmana després de les eleccions andaluses, els resultats de les quals poden descavalcar els socialistes del govern a la comunitat després de 36 anys. En plena polèmica per la gestió dels Mossos d’Esquadra arran de les càrregues de dijous, Iceta és clar: “Si hi ha dubtes sobre una actuació, primer cal obrir una investigació i després treure’n conclusions . Però és irresponsable dubtar d’entrada de la professionalitat de la nostra policia a l’hora de garantir la seguretat ciutadana”.

Com està després de les andaluses?

Sotraguejat. Tothom esperava un lleuger descens del PSOE, però no una baixada tan forta, i menys encara que es pogués donar un canvi d’orientació política a la Junta.

¿El PSOE està en condicions de governar a partir d’ara?

Bé, ho intentaran. El que passa és que hi ha una majoria alternativa de dreta i extrema dreta. Una derrota electoral té moltes causes. Però jo crec que n’hi ha una que ningú no pot esquivar: 36 anys de govern causen una erosió. Després, pel que sembla, la immigració explica en part el creixement de Vox.

El discurs sobre la immigració.

I també la immigració, perquè resulta que hi ha una correlació directa. No és només el discurs, sinó que també hi ha una realitat. Ara, també hi ha altres factors, com els ERO.

I Catalunya?

També. A mi em sap molt greu atribuir els resultats a una cosa llunyana, però sens dubte la dialèctica de nacionalismes enfrontats acaba retroalimentant-los. Això és així.

Suposo que no hi haurà eleccions anticipades a curt termini a Espanya.

Jo no ho faria. Dependrà dels pressupostos i de la voluntat del president espanyol. El normal és que vulgui anar a eleccions podent exhibir fites concretes, i això té a veure amb els pressupostos o amb els decrets que puguin substituir-los. No crec que hi hagi una precipitació electoral.

Els barons del PSOE no volen sentir parlar d’un superdiumenge al maig, en què coincidirien generals amb municipals i autonòmiques.

No tinc clar que sigui ni millor ni pitjor. L’únic que em preocupa és que a moltes comunitats hi hauria cinc urnes. Per dispersió, potser és un embolic. Però potser mobilitza més l’electorat propi i tendeix a afavorir els partits que tenen una implantació local més ferma.

¿A Pedro Sánchez se li ha acabat l’efecte Moncloa?

No vull minimitzar-lo, però era una mica un miratge. Mariano Rajoy va desaparèixer de les nostres vides i això va ser un canvi, però intentar governar amb un suport de 84 diputats i havent votat la moció de censura uns partits que, de fet, són partidaris de trencar Espanya és una dificultat estructural des del primer dia.

De manera que ara tenim un Sánchez a qui li fa mal que es digui que negocia els pressupostos a la presó.

Ell no hi ha anat, però sí, això fa mal.

O hi envia Pablo Iglesias.

Coneixent Iglesias, crec que devia ser iniciativa d’ell. Però és veritat que a Sánchez l’estan acusant de tenir un pacte amb els independentistes.

Li van donar els vots per a la investidura.

Ells mateixos van dir que era per fer fora Rajoy. Després diuen que hi ha pacte. Potser m’agradaria que hi fos, però en aquests moments no hi ha una entesa política entre l’independentisme i el govern d’Espanya. No hi és i probablement no hi pot ser. Alguns poden afegir que no hi ha de ser.

Però els estan demanant que els votin els pressupostos.

Això és normal. Els governs tenen una certa vocació d’estabilitat i de continuïtat. I certament hi ha molts motius per demanar el vot a favor dels pressupostos generals de l’Estat vistos des de Catalunya, i vistos en general des de tot Espanya, amb mesures concretes com l’increment del salari mínim. Però l’independentisme ja ha dit que no ho farà.

¿El que porta 12 diputats de Vox al Parlament andalús és Catalunya? L’independentisme?

No només. Hi ha un rerefons que es produeix a molts altres països de por i incertesa que acaba provocant una espècie de replegament identitari. Sempre hem dit Spain is different, doncs potser no tant.

Què explica que més de 800 morts d’ETA no fessin sortir la ultradreta i en canvi dos milions de catalans intentant votar sí?

Quan ETA comença a matar, la majoria de morts i assassinats es produeixen ja en democràcia, i aquells primers anys encara hi ha un últim intent de la dreta de demanar a l’exèrcit que intervingui. Hi era. Ara, per què? Probablement perquè els moviments pacífics, els moviments que realment són d’opinió pública i de mobilització ciutadana, fan més respecte. I a vegades hem de reconèixer que algunes de les coses que es diuen, com les de Gabriel Rufián, per exemple, és probable que generin també reaccions. Però no només Rufián, també el pobre Dani Mateo, quan es moca amb una bandera espanyola. Hi ha un sorgiment d’aquesta espècie de neopatriotisme, i determinades actituds poden alimentar-lo.

¿No creu que part de la responsabilitat és del mateix PSOE, que ha fet un seguidisme nacional del PP?

No deu ser tan seguidisme quan l’acusen de traïció a la pàtria. Quan el senyor Aznar fins i tot diu que ni la Constitució està curosament guardada.

Aznar els va treure del bloc constitucional. Però vostès van donar suport al 155 i es van manifestar amb el PP.

I ho tornaríem a fer. Si es tornessin a saltar les lleis al Parlament i declaressin la independència, em tornaria a mobilitzar.

Què està fent diferent Sánchez?

Està mostrant disposició al diàleg, ha obert totes les comissions bilaterals, s’ha retirat ja un recurs d’inconstitucionalitat, s’han afavorit mecanismes de finançament... Qui no ha fet res encara és l’independentisme. Encara és hora que algú digui “No tornarem a intentar un moviment il·legal i unilateral”. Probablement perquè amb un judici pendent les possibilitats de moviment són limitades.

Vostè no ha anat a Lledoners, però hi ha socialistes catalans que sí que hi han anat. Amb quin objectiu?

Creuen que la seva relació amb les persones preses ho recomana, perquè els surt de dins i també per mantenir una relació amb persones que tenen una autoritat política.

Parla d’Oriol Junqueras?

Sí, però també de Jordi Sànchez, Jordi Turull o Josep Rull. Ara bé, intentem que aquestes visites siguin privades i no donar-los contingut polític, que ningú pugui pensar que estem d’acord amb el que van fer.

Vostè va dir que no pot anar a la presó perquè és el líder del PSC. Si hi va i després explica que si no hi ha diàleg no ens en sortirem, farà pedagogia en la línia del que reclama.

Ho puc fer exactament igual sense anar-hi. La meva obligació és estar al corrent del que pensen els dirigents independentistes, i crec que hi estic.

¿L’única esperança d’indult és que Pedro Sánchez governi a Espanya?

Dit al revés, si hi ha una majoria que bloqueja o que fins i tot canvia la llei això serà impossible. Però crec que hem d’intentar no prefigurar quina pugui ser la sentència.

És difícil pensar que els deixaran anar per lliure absolució.

Mentre la pena no sigui superior al temps que ja han estat a la presó... És obvi que la presó preventiva s’ha allargat en excés, fins i tot hi ha qui diu que en aquest cas no era aconsellable. Però també que s’ha produït una acció per defugir la justícia per part d’altres. No dic que els jutges no tinguin algun argument per haver-ho decidit.

Tornant a la situació política espanyola. Si Ciutadans acabés pactant amb Vox a Andalusia, ¿el PSC vetaria els pactes amb Cs a Catalunya?

Nosaltres fem pactes de molts colors i intentem donar un sentit a cada pacte en funció de l’estabilitat que proporciona. Però és evident que si Cs pacta amb Vox, tot aquest cuento de centre liberal reformista s’ha acabat. Els hi diu fins i tot Manuel Valls.

Parlant de Valls, a Barcelona s’hi presenta ell, Mascarell, Maragall...

Guanyem segur. És motiu d’orgull perquè busquen una certa legitimitat d’origen. Aquesta ciutat, en els moments de més embranzida, ha estat governada pels socialistes. Ara, també és una incomoditat perquè dius: home, nosaltres també hi som.

¿El candidat del PSC serà Jaume Collboni segur?

Sí. No veig cap motiu per canviar-lo.

¿El PSC descarta pactar amb Valls després de les eleccions?

Nosaltres el que descartem és deixar Barcelona sense govern.

Per tant, potser sí que hi pactaran.

Depèn del que votin els ciutadans. A nosaltres ens agradaria, primer, tenir l’alcaldia i el govern. Si no, ens agradaria que fos un govern progressista, com més estable millor i que no considerés que Barcelona és una peça al servei del joc de la independència.

Valls és del bloc progressista?

No ho sé. Però jo no sé quina comoditat tindrà ell a Ciutadans, i més si es produís aquesta entesa amb Vox.

Però deixem oberta la possibilitat que el PSC acabi pactant amb Valls?

Deixem obert que el PSC pacti amb qui realment pugui oferir un govern estable i progressista a la ciutat. ¿Això ho pot oferir Valls? Jo ho veig molt difícil, perquè és un bon candidat d’un mal partit. Amb tots els respectes.

Quan Felipe González diu que encara que els independentistes tinguin la majoria al Parlament això no canvia res, ¿no està posant límits a la democràcia?

No, està acceptant les regles del joc. Nosaltres per canviar el sistema institucional català necessitem dos terços del Parlament. En altres llocs no tenen aquesta majoria tan forta, amb majoria absoluta fan.

En l’últim any es deu haver pronunciat la paraula república més vegades que en els últims 35. ¿No l’emociona gens?

No. En boca de segons qui la república em sona una mica buida.

Vostè deu ser republicà.

Jo sí. El que passa és que reconec que de les deu democràcies millors del món, set són monarquies.

Gràcies a la monarquia?

Gràcies a l’existència d’un símbol.

I la tradició o cultura democràtica.

També. Però una república fa necessari que el president de la república sigui elegit. I això fa que tingui partidaris i detractors i que difícilment pugui ser un símbol.

Dimarts es van reunir amb el Govern per parlar de pressupostos. Descarten votar-los?

Sense el marge addicional que proporcionarien uns pressupostos a l’Estat no podrem fer les polítiques que volem. És molt difícil que nosaltres puguem votar un pressupost que no podria revertir les retallades.

Al feixisme se li ha de plantar cara?

I tant. Denunciant-lo. I sobretot demostrant les seves falsedats i que hi ha una alternativa millor. De totes maneres, també diré que el feixisme encara no ha ensenyat del tot els ullals. Crec que a vegades tendim a banalitzar-lo una mica.