El mirall trencat de la gestió del PP a Madrid
BarcelonaEl Tribunal de Comptes va condemnar aquest divendres l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella i set membres del seu equip a l'Ajuntament a pagar 25,7 milions d'euros per haver venut 1.860 habitatges públics per sota del preu de mercat al fons voltor Blackstone, el primer propietari immobiliari d'Espanya. La sentència destapa multitud d'irregularitats en la venda, ja que no es va garantir la concurrència d'altres ofertes, i considera que es va causar un dany directe al patrimoni públic. D'aquesta manera, el tribunal estima parcialment la demanda que va posar l'actual equip de Manuela Carmena, que considera que el dany patrimonial és encara més gran i presentarà recurs.
La sentència, i la investigació, suposen un altre cop fort per a la imatge i la credibilitat del PP a sis mesos de les eleccions municipals, perquè afecta la columna vertebral del que ha de ser la gestió pública: defensar l'interès general per sobre del d'empreses, grups d'interès o particulars. És veritat que la gestió del PP ha estat esquitxada de multitud de casos de corrupció, sobretot a Madrid i al País Valencià, però fins ara l'esposa de l'expresident Aznar, líder 'in pectore' de la dreta espanyola, n'havia sortit indemne. Fins ahir, perquè l'escàndol de Blackstone és majúscul, ja que apunta a una de les grans sospites que sempre ha planat sobre la gestió del PP: la connivència d'aquest partit amb les grans empreses.
Vendre habitatge públic a un fons voltor, que és el que es va fer l'any 2013 a un preu inferior al de mercat i evitant la competència d'altres possibles compradors, apunta directament a un delicte. Per això seria recomanable que la justícia, després de la decisió del Tribunal de Comptes, actués en aquest cas per aclarir les possibles connexions entre els condemnats i Blackstone, i esbrinar què hi va haver al darrere de l'operació. Si va ser només un cas de gestió deficient o negligent, o si hi ha alguna cosa més.
Sigui com sigui, el PP de Pablo Casado hauria de donar moltes explicacions sobre el mirall trencat de la gestió del PP madrileny. La resposta lògica hauria de ser la suspensió temporal de militància dels condemnats, almenys fins que es resolgui el recurs, com a pas previ a la seva expulsió definitiva si es confirma la sentència. I, sobretot, si el PP no vol ser còmplice no pot ajudar a pagar les multes. Un dels punts negres de la lluita contra la corrupció a Espanya sempre ha estat la impossibilitat de rescabalar les arques públiques dels diners sostrets. Per això és important que ara es comprovi que el que la fa la paga, i que els condemnats han de respondre amb el seu patrimoni quan es descobreix un cas flagrant com aquest.
Però Pablo Casado difícilment s'atrevirà a emprendre qualsevol mesura contra la dona del seu mentor. Però tant ell com Albert Rivera, que governen junts a la Comunitat de Madrid, han de ser conscients que no poden presentar-se a Andalusia com els paladins de la regeneració sense donar explicacions del que ha passat a la capital espanyola durant tots els anys de domini popular. La llista de noms esquitxats és molt llarga: Esperanza Aguirre, Francisco Granados, Ignacio González, Cristina Cifuentes i ara Ana Botella. I de retruc, per cert, José María Aznar.
