Els misteriosos incendis que estan devastant les faveles de São Paulo

São Paulo“El trànsit s’ha restablert a les vuit del matí a l’avinguda Jornalista Roberto Marinho. Cap a la una de la matinada un incendi en uns barracons d’una favela de la regió ha provocat el tall de la circulació en els dos sentits. El cos de bombers ha informat que el foc s’ha pogut apagar dues hores després i que no hi ha hagut víctimes”, informa el locutor d’una emissora de ràdio generalista de São Paulo. La informació viària destil·la la quotidiana indiferència amb què la principal ciutat del Brasil conviu amb la combustió de bosses de pobresa.

L’any passat a les 1.600 faveles de São Paulo, on viuen un milió i mig de persones, es van comptabilitzar 81 focs. El 2016 se’n van registrar 202. L’onada de sinistres s’han multiplicat durant l’última dècada: 1.650 incendis entre el 2001 i el 2012, la meitat dels quals entre els anys 2008 i 2012, coincidint amb la bombolla de crèdit i el creixement del sector immobiliari. Curiosament sovintegen els casos de reiteració de focs en un mateix lloc i en àrees on la justícia ja ha determinat l’expulsió de les zones ocupades.

L’incendi a l’avinguda rebatejada amb el nom de qui va ser el propietari de Globo (el totpoderós grup de comunicació) s’adequa a l’estadística denunciada per l’Agència Pública, de periodisme d’investigació: el 75% dels focs tenen lloc en zones nobles, on el valor venal se situa molt per sobre de la mitjana de la ciutat, i on hi ha més pressió immobiliària.

Les autoritats locals, així com la patronal del sector immobiliari, neguen que hi hagi cap tipus de relació de causa-efecte entre els incendis i l’apreciació del valor dels terrenys cremats, on posteriorment es construiran pisos de luxe. Tot el contrari del que denuncien organitzacions i moviments socials d’esquerres i ONGs d’ajuda als sensesostre.

Especulació

“Quan apuntem que l’especulació està darrere dels incendis no estem dient que les constructores i les promotores han encès un llumí, han cremat la favela i han construït un edifici allà, és més subtil. No es tracta de calar-hi foc, sinó de deixar cremar, i que la zona sigui més vulnerable”, explica el periodista Conrado Ferrato, un dels tres autors del documental independent Limpam com fogo [Netegen amb foc].

“Els veïns dels barris rics -prossegueix Ferrato- impedeixen la consolidació de les faveles, que es mantenen en un caràcter constructiu molt precari, amb parets de cartró i de fusta i amb una alta densitat d’ocupació per habitatge. El que interessa de veritat és tot el procés que ha portat aquella comunitat a ser vulnerable, el que ha causat el foc és irrellevant”.

Una comissió d’investigació sobre els focs a les faveles de l’Ajuntament de São Paulo va concloure el 2012 que l’origen és “multifactorial”. En les conclusions finals, s’apuntava com a causes “el clima, la baixa humitat, la falta de pluja, les sobrecàrregues a la xarxa elèctrica, la quantitat de bombones de butà i la construccions de fusta que són d’alta combustió”.

“Van faltar dades més precises per confrontar la versió oficial. No van ser escoltats actors importants com la policia civil, els bombers -que tenen informes i han fet investigacions-, la fiscalia i, fonamentalment, les comunitats afectades, que només van poder aportar un testimoni”, explica la regidora Juliana Cardoso, del Partit dels Treballadors (PT), l’única que hi va votar en contra.

Casualitat o no, tots els integrants de la comissió que van optar per l’exempció de responsabilitats dels diferents agents immobiliaris van finançar part de les campanyes electorals amb donacions de constructores. El mateix que va passar amb el llavors alcalde de la ciutat, Gilberto Kassab, actualment ministre de Ciència, Tecnologia, Innovacions i Comunicacions, que va rebre també prop de 2 milions d’euros del sector. En el període entre el 2009 i el 2012, l’alcaldia de la capital financera del país va adjudicar contractes a les grans constructores per un valor de prop de 600 milions d’euros.

La fiscalia va obrir, a l’època, una investigació per saber si els focs a les faveles tenien un origen criminal, però la justícia de l’estat de São Paulo, una de les més conservadores del país, va decidir arxivar-la, amb la indolència de l’opinió pública.

Matança a la presó

Nou presos van morir dilluns passat -dos dels quals decapitats i els altres carbonitzats- i catorze més van resultar ferits en un suposat enfrontament entre clans del crim organitzat dins del centre penitenciari d’Aparecida de Goiânia, a l’estat de Goiás, al centre del Brasil. Els grups rivals es van amotinar i 242 reclusos van aconseguir fugir fent un forat en un dels murs de la presó. Les autoritats asseguren que bona part dels interns han sigut capturats de nou i que només en queden 99 en llibertat.

En aquest mateix centre penitenciari es van registrar dos motins més aquesta setmana, però sense víctimes. L’últim, divendres. El Brasil té la població carcerària més gran del món, amb 726.712 presos, segons les últimes dades oficials, del juny del 2016. La xifra quasi duplica la capacitat penitenciària del país, que es calcula que hauria de ser d’uns 368.049 presos enguany.